Redactor : David Sàez
Ja que aquesta joia fa 50 anys, toca posar-la en valor. Carmen és una banda que va tenir una vida efímera amb només tres àlbums. Anem a posar-la en context:
David Clark Allen, guitarrista americà d’arrels mexicanes i la seva germana Angela Allen són dos apassionats del flamenc, així que decideixen muntar a Londres una banda de rock amb influències de folklore andalús. Angela i Roberto Amaral faran els cors, els zapateados, palmes, castanyoles i percussions. De Los Angeles es traslladen a Londres i allà comptaran amb John Glascock al baix (després el trobarem a Jethro Tull) i a Paul Fenton (que posteriorment es farà càrrec de les bateries a les últimes gires de T-Rex).
Tony Visconti va ser el productor del seu treball debut: “Fandangos in Space” i hi trobem unes composicions molt originals on el rock predomina però tenim passatges de zapateado formant part integral de la música. Conviuen elements de psicodèlia, de rock progressiu i pals flamencs, evidentment, tot executat amb un gran gust i tècnica, especialment la guitarra espanyola de David Clark Allen, el precís i delicat baix de John Glascock i el virtuosisme de les castanyoles de Roberto Amaral.
Crida l’atenció la barreja de castellà i anglès a les seves lletres on es tracten temes potser excessivament tòpics andalusos, quasi al nivell de Pael·la en chiringuitou, però amb molta gràcia, la veritat.
Los gitanos son primores
Que le hacen a la gitana
En el pelo caracoles
Per mi són destacables, i és el que el fa únic, la teatralitat i el dinamisme dels temes que fan que “Fandangos in Space” arribi a ser un treball important dintre del rock progressiu, malgrat que ha acabat convertint-se en una gema oculta. Segurament perquè els treballs posteriors venen marcats per una presa en realitzar les noves composicions que, sota la pressió d’aprofitar el moment i tornar a aconseguir un àlbum similar, fa que “Dancing on a Cold Wind” (1974) i “The Gypsies” (1975) quedin molt lluny de l’originalitat del primer treball. A més de que Paul Fenton pateix un greu accident i tant el manager de la banda com Tony Visconti deixen de donar-los suport. Quan es recuperen ja havia arribat el Punk-Rock que va canviar el panorama musical.
Però escolteu, el resultat de l’àlbum està a l’alçada o és superior de bandes andaluses com Triana, Imán o Guadalquivir, tot i que jo no l’inclouria dintre del que és coneix com Rock Andalús, ja que té un aire molt més anglo-saxó tot l’ambient del LP.
Però alguna cosa ha de tenir “Fandangos in Space” quan l’any 2017 la revista Rolling Stone el va situar al lloc 46 dels “50 Greatest Prog Rock Albums of All Time”, o Mikael Akerfeldt (Opeth) el destaca com un disc impressionant.
L’escolteu, que són 45 minuts de bona música que us alegraran el dia. I si no ho fa sempre em podeu donar la culpa.