A Ozzy Osbourne l’anomenen el Godfather of Heavy Metal. Doncs a Ron Jarzombek l’anomenen el Godfather of Technical Metal. És conegut per formar part de la banda referent, icònica i quasi diríem que inventora del metall tècnic, o technical metal: Watchtower.
Degut a unes operacions a la seva mà al 1993, Ron Jarzombek va estar un parell d’anys sense poder tocar. Com a part de la seva reintegració musical va formar un trio amb el seu germà Bobby Jarzombek (Fates Warning) i Pete Perez (Riot). I així van formar Spastic Ink.
Val a dir que per escoltar els 11 temes instrumentals que s’inclouen a “Ink Complete” cal estar en el correcte estat d’ànim ja que són d’una complexitat musical enorme i tampoc podem dir que es tracti d’un disc de metall progressiu. Bona prova és “A Wild Hare” que és una interpretació on recrea auditivament diàlegs de diverses escenes de la pel·lícula “Bambi” (en serio, que no us prenc el pèl. Ho podeu comprovar a Youtube mateix i flipareu tant com jo quan ho vaig descobrir),
Podríem dir que és un àlbum no viable comercialment parlant. Més aviat és per amants de complexitats perverses, divertides i esbojarrades que s’han saltat la reunió del seu grup d’ajuda a l’auto integració social. Hi trobem temes perfectament encabits en el math rock, cançons de jazz metal o, directament, fugues barroques com “To Counter and Groove in E Minor“.
I vull fer un incís en “To Counter and Groove in E Minor“. És tracta d’una mena de fuga barroca-funkrockera, una cançó d’imprescindible escolta. Potser no sou gaire pacients per escoltar tot un long play de complexitats gratuïtes, però us demano que escolteu la meravella que és aquest tema. Segur que acabeu valorant com cal aquesta obra mestre i valorant com el llenguatge musical d’aquesta gent acaba resultant impressionant, destacant especialment el baix de Pete Perez. Si l’escolteu i no us agrada us pago una birra.
I tornant a la resta de l’àlbum. És indubtable que l’excelsa qualitat tècnica dels tres músics porten a aquest treball a ser una peça que et fa pensar: “Però de debò aquestes coses es poden fer amb música?” No és un long play fàcil d’escoltar, però tampoc són tres tipus fent metall burro; al contrari, trobem temes de molta delicadesa i extremada precisió com “Eighths Is Enough”, temes contundents tipus “The Mad Data Race” que obre l’àlbum, o les inclassificables “That 178 Thing” o “Mosquito Brain Surgery” amb unes curioses guitarres midi al final del tema.
Si li voleu posar una pega, la producció és molt senzilla i l’equalització de la bateria és massa brillant i falta de profunditat, el que fa que en alguns moments pugui acabar semblant que esteu escoltant una demo collonudament feta.
Potser “Ink Complete” només l’escoltes un cop però t’asseguro que t’entusiasmarà com per fer-lo escoltar amb un somriure maliciós d’orella a orella, als típics/ques amic/gues que els agrada Dua Lipa. I si continues saltant-te la medicació pots donar-li una escoltada al segon i últim àlbum de Spastic Ink: “Ink Compatible” (2004)
Redactor : David Sàez