The Flower Kings, “Look At You Now”

The Flower Kings van presentar el 8 de setembre el seu darrer treball: “Look At You Now”. I amb aquest ja van 18 long plays des de que Roine Stolt (guitarres, tecla, percussions i veus) va iniciar el projecte. Un cop més compta amb el seu germà Michael Stolt al baix, Hasse Fröberg a les veus, Mirko DeMaio a la bateria i percussió; a més de l’amic Roine que fa guitarres, teclats, percussions, veus i el que faci falta, escolti.

Iniciem l’àlbum sense sorpreses. “Beginner’s Eyes” és un tema molt vintage amb una claríssima influència dels mítics Yes, cosa bastant inherent a tota la discografia de la banda. Tema alegre, lleuger i de bon rotllo. Potser massa hippy i amb uns teclats bastant carrinclons, la veritat. Tema entretingut que et pots posar mentre prepares un gaspatxo a la cuina.

“The Dream” és una baladeta bastant anodina que inicia suau i desemboca en un solo de guitarra final, res destacable. Segueix “Hollow Man” que és un intent de fer una cançó bastant teatral amb un ritme de 6/8 però que ni arranca, ni arriba enlloc; ni a l’èpica, ni al dramatisme.

La cosa no millora amb “Dr. Ribedeaux”. Un tema instrumental amb els teclats passats de moda que ja havien comentat. Una consecució de melodies de teclats i guitarres sense gaire interès més enllà dels amalgames rítmics que mostra executats amb bastanta gràcia, la veritat.

“Mother Earth” inicia amb uns breus cors que donen pas a una melodia de guitarres amb un so que tothom identificarem òbviament amb Brian May, amb doble delay i fuzz. Segueix desenvolupant unes línies vocals que donen un aire bastant heroic al tema que encaixaria de perfectament en un disc de Transatlantic, on ja sabem que participa el senyor Stolt i els sospitosos habituals. També es nota una clara influència de Genesis en l’ostinato que executen a meitat de tema. Per mi la millor cançó de l’àlbum.

A continuació trobem una mena de sarabanda barroca que inicia amb una guitarra clàssica a “The Queen”, molt a l’estil de Händel. Sorpresa agradable que ofereix continuïtat al tema pròpiament dit i que amb la inserció del teclat acaba recordant-me a alguns dels temes instrumentals amb que els holandesos Focus ens delectaven en els seus treballs.

Però tot el bo s’acaba i comença “The Light in Your Eyes”. Massa ensucrada, tornen els teclats amb sons que als noranta ja eren cursis, i unes melodies acaramel·lades, mel·líflues i pretensioses. Una tallada de rotllo que continua pels mateixos camins amb “Seasons End” i “Scars” que cauen en els mateixos clixés i comences a mirar quants temes falten per acabar l’àlbum.

“Stronghold” almenys mostra algunes melodies de guitarra inicials amb un cert interès que recorden a algunes interpretacions de treballs de Steve Hackett. Però no triga a tornar-se en un tema lent i avorridot que torna a quedar-se a mig camí del no res… com els treballs de Steve Hackett (És un zasca gratuït però és que escoltar tot aquest àlbum sencer ja treu el pitjor de mi).

Almenys “Father Sky” és un tema mogudet, amb els teclats horrorosos que caracteritzen a aquesta producció; però tampoc té res més a aportar. Com tampoc ho té la baladeta a ritme de bolero clàssic (no penseu amb Los Panchos, més aviat en Ravel)  “Day for Peace” que incorporen unes veus femenines, suposo que conscients de que al personal se li ha de donar alguna cosa diferent perquè afronti els 11 minuts del tema “Look At You Now” que tanca l’àlbum de forma epònima i recopilant tot el que havíem dit de poc positiu sobre melodies, sons etc.

En resum, només apte per fans. Li sobra la meitat del minutatge i millor no posar-lo a neòfits del Rock Progressiu perquè no crea afecció. La proposta és més del mateix, que està bé perquè The Flower Kings sempre han estat honestos durant els quasi 30 anys de carrera ja que sempre és el mateix modus operandi. Com AC/DC i ningú els critica a no ser que facin coses avorrides.

En fi, que el pots escoltar donant-li al botó Forward, com fèiem amb les pelis porno abans, però sense tanta satisfacció.