Metal
«Shapes of Midnight», el setè disc d’Uncle Acid and the Deadbeats, va sortir el 18 de setembre per Killer Candy Records, el segell del mateix Kevin Starrs. És la primera vegada des de «Blood Lust» que el grup es publica sol: els últims discos havien anat per Rise Above, el segell de Lee Dorrian.
Starrs explica a Blabbermouth que tornar a fer-ho tot ell mateix era el pla des del principi, i que l’experiència amb Dorrian no hi té res a veure: «That was the good thing about Rise Above: they never interfered with the music.» El que sí que li ha costat és la logística: el premsatge del vinil es va endarrerir un parell de setmanes, just abans d’una gira nord-americana, i a sobre s’hi han afegit les noves normes d’enviament cap a la Unió Europea. «It’s not the best time to be starting a label.»
Starrs diu que el disc es va gravar a Abbey Road fa uns anys, en tres dies, amb les taules de mescles i els micròfons vells que hi ha als estudis. Hi tornen els sintetitzadors analògics de «Nell’ Ora Blu» —el disc del 2024 que va fer marxar part del públic dels concerts— i el saxo de Rachel Burnett, que toca la part que acompanya les estrofes d’«I Won’t Sleep» i el solo del final. En un altre tall, Starrs va agafar una presa de saxo descartada, la va posar del revés i la va enganxar al final de la cançó.
L’argument és el d’una pesta que cau sobre la humanitat mentre la classe dirigent s’aïlla i acaba morint igual. Starrs diu que hi va arribar sol i que després va veure-hi «The Masque of the Red Death», de Poe: «It wasn’t directly influenced by it, but I realized I needed to show it respect.» «Sleep No More», l’últim tall, es tanca amb una part parlada amb la veu distorsionada.
Després de la gira nord-americana venen un festival europeu, una gira britànica i Austràlia i Nova Zelanda, i el 2027 tornen a Europa. Uncle Acid van obrir per a Black Sabbath el 2013.
Text de Roger Estivill