El Minimoog

En un dels articles anteriors vaig parlar dels sintetitzadors modulars Moog, que van significar una revolució a finals dels anys ’60 permetent incorporar sons completament nous a la música moderna. Però aquests eren instruments molt aparatosos, molt cars i complicats d’utilitzar amb tots els seus patch-cables i multitud de controls ajustables.

Els Baixos Fender

Avui parlaré dels baixos elèctrics de Fender, instruments també enormement exitosos a l’igual que les seves guitarres i per descomptat també molt utilitzats al Rock Progressiu de totes les èpoques.
L’americà Leo Fender és normalment considerat el pare del baix elèctric modern, això és, un baix elèctric compacte, de cos sòlid i amb trasts al màstil, concebut per tocar-lo penjat amb una corretja en la mateixa posició que una guitarra. Aquest va ser el seu model Precision Bass llançat el 1951, un any més tard que la seva primera guitarra l’Esquire, que va ser molt aviat re-anomenada Telecaster (el seu primer instrument de producció havia sigut la guitarra lap steel elèctrica Champion del 1949. Les guitarres lap steel són les que es toquen en posició horitzontal i plana, amb la tècnica anomenada slide, que van sorgir a Hawaii a finals del S. XIX).

La Bateria d’Acer d’en Carl Palmer

A la 1ª meitat dels anys ’70 el Rock Simfònic estava en plena efervescència, els grups capdavanters venien moltíssims discs i omplien grans recintes a les seves gires. Semblava haver-hi una màxima que deia que “com més millor”, res no es considerava un excés. La música era cada cop més complexa i elaborada, els conceptes temàtics més abstractes i ambiciosos, les portades dels àlbums més sofisticades i cares de produir, les gires més pomposes i espectaculars pel que fa a escenografia, so i llums, i també els instruments musicals augmentaven en sofisticació i espectacularitat.

Els Sintetitzadors Modulars Moog

Avui li toca el torn a un altre instrument de teclat que es va convertir en una icona del Rock Progressiu clàssic, sobretot en mans del genial Keith Emerson dels Emerson, Lake & Palmer (ELP), els sintetitzadors modulars Moog.
La història dels sintetitzadors musicals és una mica borrosa, perquè no existeix una definició única, inequívoca i unànime del que és o no és un sintetitzador. Des dels inicis del S. XX van començar a aparèixer aparells elèctrics o electrònics que generaven sons, com ara el Telharmonium (1897), l’Ondes Martenot (1928), el Theremin (1928) o el Trautonium (1930), però no se’ls acostuma a considerar “sintetitzadors” en el sentit modern del terme sinó més aviat avantpassats.

La Fender Stratocaster

Avui parlaré de guitarres, i començaré per la que és probablement la més famosa i exitosa de la historia del Rock, la Fender Stratocaster. Evidentment en la historia de la música Rock hi ha hagut molts models de guitarres elèctriques rellevants de diversos fabricants, i en futurs articles espero poder parlar d’algunes d’elles. Però si ens centrem en el món del Rock d’èxit als anys ’70 hi havia dos grans bàndols que predominaven: Els guitarristes que preferien la Fender Stratocaster i els que preferien la Gibson Les Paul.

L’Orgue Hammond

L’article d’avui està dedicat al que és segurament l’instrument de teclat més icònic i profusament utilitzat del S. XX, l’orgue Hammond. El va inventar en Laurens Hammond als EEUU el 1934 com alternativa més assequible als orgues de tubs a les esglésies i pianos a les llars de classe mitjana-alta. Des d’aleshores ha estat molt present a la música popular de tota mena i de totes les èpoques, des de les interpretacions modernes de la música clàssica d’orgue, la música religiosa contemporània , el Gòspel, Jazz, Blues, Soul, Pop, Rock Clàssic, Hard-Rock i també com no al Rock Progressiu, en el que també va ser i encara és un instrument molt prominent.

El Wal Triple Màstil d’en Chris Squire

La història d’aquest impressionant instrument comença el 1974 quan en Rick Wakeman estava preparant el seu àlbum en solitari The Myths and Legends of King Arthur and the Knights of the Round Table, que va sortir el 1975. El Rock Simfònic estava al seu zenit i els grups capdavanters semblaven estar embrancats en una cursa a veure qui la feia més grossa. Els temes eren cada cop més llargs i complexos, els conceptes temàtics més abstractes i intricats, les gires més pomposes i espectaculars… res no semblava un excés.

El Birotron

Després dels dos anteriors articles en que vaig parlar del Mellotron, em sembla adient dedicar l’article d’avui al seu cosí germà, el Birotron.

El Mellotron (Part 2)

Benvinguts de nou a aquesta secció! A l’article d’avui seguiré parlant una mica més d’aquest paradigmàtic instrument que va contribuir de manera crucial al so del Rock Simfònic clàssic, el Mellotron.

El Mellotron (Part 1)

Soc Gerard Bassols i amb aquest article començo una sèrie en que repassarem alguns dels instruments musicals més emblemàtics que han estat freqüentment utilitzats en el Rock Progressiu, sobre tot en el període clàssic dels anys ’70. Aquests articles es poden considerar com a petits extractes del llibre “Los Instrumentos Musicales del Rock Progresivo; Guía Ilustrada”, on hi trobareu molta més informació i del que us deixo l’enllaç a baix. I començaré amb el que probablement és l’instrument més paradigmàtic del so del Rock Simfònic dels ’70, el Mellotron.

Keith Emerson, l’assassí del Hammond

Coneixem Moog com la llegenda de la música electrònica. Aquesta marca, amb arrels profundes a la dècada dels 60, ha deixat una empremta indeleble en el món de la síntesi de so. Explorem la història i alguns dels seus models més icònics de manera més detallada.

Bob Moog, el geni del so

Coneixem Moog com la llegenda de la música electrònica. Aquesta marca, amb arrels profundes a la dècada dels 60, ha deixat una empremta indeleble en el món de la síntesi de so. Explorem la història i alguns dels seus models més icònics de manera més detallada.

Noah Histeria, l’entrevista

Per fi tornem a tenir a Noah Histeria als escenaris, un lloc on us hi trobeu molt bé i disfruteu molt. Hi havia ganes? Moltes? La gent del Tótum Revolútum està esverada amb la vostra tornada (vau estar a la tercera edició, la més boja en quan a número de bandes, 18!).

Aberhosan Mystery

Aberhosan Mystery, la banda més misteriosa de les que ha passat pel Tótum Revolútum, teniu poca presència en xarxes… el factor sorpresa és important en la vostra proposta musical?……. llegeix més al Web del Tótum.

Entrevista a Saturna

El quartet barceloní Saturna fa poc ha publicat “The Reset”. Un nou treball que ha estat una de les novetats més destacades que han passat per les oïdes d’aquesta redacció. Fidels a la seva manera d’entendre la música,s’han superat a nivell qualitatiu en la seva discografia. I a sobre són tan macos Alexandre Sánchez, Rod Tirado, Enric Verdaguer i James Vieco que ens responen a una petita entrevista.

Entrevista a Stoned Statues

Stoned Statues és un trio finés que acaba de publicar el segon àlbum: “The Guardian”. I és una de les bandes emergents que hem trobat més interessants del panorama internacional en el 2023, ja que realitzen una fusió particular de molts gèneres tals com el metal, el punk-rock, el prog, etc.

El seu estil és contundent, enèrgic i agut. Per tant, val molt la pena que li dediquem el nostre temps per descobrir-los, o bé per gaudir-los novament. Així que per conèixer-los millor Jenna Kosunen, Markus Hakala i Allu Tanskanen han tingut l’amabilitat de concedir-nos una petita entrevista.

Entrevista a Josep Mas “Kitflus”, “La meva música és un còctel vivencial”

Josep Mas i Portet (1954), més conegut com a Kitflus és un dels músics més importants del nostre país. El pianista, compositor, arranjador i productor, amb més de 50 anys de trajectòria musical a les seves esquenes, mític músic de l’escena del Rock Laietà al grup Iceberg i membre fundador d’una de les bandes fonamentals del jazz-rock al territori, Pegasus, presentarà el seu nou projecte musical el proper dimecres 29 de novembre en el marc del 55 Voll-Damm Festival Jazz Barcelona 2023 a la sala Luz de Gas. Tòtum Revolutum Press ha tingut el plaer de poder compartir una estona amb el músic conversant sobre el seu nou projecte, la seva trajectòria i sobre el seu punt de vista del món musical.

Sergio del Boccio, la humilitat d’algú que canta a l’ego

Sergio del Boccio, una de les veus més prometedores que va sorgir del popular programa “La Voz”, es prepara per deslumbrar el públic de Barcelona com a part del cicle de música Tótum Revolútum. Amb el seu talent vocal i carisma a l’escenari, Sergio ha conquistat el cor de les audiències a tot el país. En aquesta entrevista exclusiva, ens submergim en el seu món musical i descobrim més sobre la seva experiència vital.

Scroll to Top