Metal
I, Voidhanger Records · 7 d’agost del 2026
El disc va per sis moviments numerats, d’«Epoché I» a «Epoché VI», i entre el quart i el cinquè hi ha encaixat un instrumental de dos minuts i vint-i-tres segons: «151 – The Eternal Present and the Endless Dream», fet de retroalimentació i d’una bateria que no manté cap patró. Set talls i trenta-tres minuts i cinquanta-vuit segons, cap moviment de menys de quatre ni de més de sis. És un debut i és curt a propòsit.
Labor of the Negative és un projecte repartit entre Portugal, el Regne Unit, Noruega i Egipte, i es presenta amb inicials: M. a la veu, S. a les guitarres, J.H. al baix, T.Z. a la bateria i un convidat, S.L., al vent. El nom surt d’un passatge de la «Fenomenologia de l’esperit» de Hegel, del 1807, i el títol del disc, de l’oratori «Il trionfo del Tempo e del Disinganno» de Händel. Ho publica I, Voidhanger, el segell italià que des del 2008 edita Spectral Lore, Esoctrilihum i Mare Cognitum.
La base és black metal de trèmolo i blast beat, i el que hi passa per sobre no ho és. El baix de J.H. no queda sota la mescla i és qui porta el canvi de registre quan la peça s’obre; el vent entra sempre a les parts calmades, per obrir l’«Epoché II», per fer de pont a l’«Epoché III» i per tancar l’«Epoché IV». La veu de M. és el que més separa el disc d’un disc de black metal: crida, udola, grunyeix i tus, i ho fa servir com un instrument més.
A la tercera vegada, el mecanisme ja se sap. Els sis moviments duren tots el mateix i tots alternen la mateixa parella —embat de metall, treva de jazz—, de manera que el disc es manté dinàmic i previsible alhora, i cap dels set talls no s’aguanta sol fora del conjunt. La mescla hi posa de la seva: a les parts més carregades les guitarres queden enterrades i la caixa pica per sobre de tot plegat, que és just el contrari del que necessita una música que vol que se li sentin les capes.
I, Voidhanger Records, 7 d’agost del 2026. Set talls, 33:58. El grup no diu quin instrument de vent sona al disc: la nota del segell parla de trompeta i les crítiques, de saxo.
Valoració: 7.2/10
Text de Roger Estivill