Alternatiu
Peace World Records · 9 d’octubre del 2026
«Escapism», tres quaranta-cinc, obre el disc amb soroll de criatures jugant al carrer i un sintetitzador que va pujant per sota, i quan hi entren el baix lent i els arpegis el que sembla de debò és la música d’una pantalla de càrrega. Space Ghost ho diu ell mateix: el model són les bandes sonores de la PlayStation 2, les pantalles d’arrencada i els menús de desar. «System Reset», dos trenta-tres, és exactament això, una arrencada de consola alternativa, i «VGM», quatre zero cinc, una pantalla de selecció d’escenari d’un joc que no existeix.
Hi ha una segona capa que porta el disc cap al club sense arribar-hi mai. «Sugar Cube», quatre trenta-quatre, és trip-hop amb un color de jazz; «Floating Soul», quatre cinquanta-quatre, treu un baix de goma i unes palmes que acaben portant un house molt alentit; i el tall que dona títol al disc, quatre quaranta-u, obre la cara B amb un toc de dub i uns pads que volten al voltant del ritme. El productor és d’Oakland, el segell és seu i la foto de la portada la va fer ell mateix conduint de nit pel port.
Les dues millors peces no porten bateria. «Visit Water», quatre deu, és la més llarga de les ambientals i arrenca amb soroll d’onades de debò, i a la segona meitat hi entren uns acords de sintetitzador que la treuen del territori de la sala d’espera. I «Invisible Pulse», tres trenta-nou, tanca amb un rierol, granotes i grills i una melodia que té alhora alguna cosa de «Final Fantasy VII» i alguna cosa del gris de «Twin Peaks».
El problema és de forma. Dels onze talls, tres («Dare To Dream», dos tres; «Blurred Vision», dos trenta; «System Reset», dos trenta-tres) funcionen com a juntures entre els talls amb ritme, i trets de la seqüència no van enlloc: escoltats sols són el que ells mateixos diuen que volen ser, música pensada per no ser escoltada. Quaranta-dos minuts escrits al llarg de cinc anys tornant de la feina —ell ho explica així— donen un disc que no aixeca mai la veu, i això és un encert de to i una limitació alhora: el moment en què «Floating Soul» sembla que es decideixi a arrencar és també el moment en què el disc baixa el volum.
Valoració: 7.0/10
Text de Marçal Bonastre