Metal
Fearless Records · 9 d’octubre del 2026
El tall que dona nom al disc fa el que ha de fer un primer tall i a sobre hi posa una cosa que no s’esperava. Les guitarres hi van afinades molt avall i doblades, la veu bruta de Briton Bond es queda a la zona mitjana i la veu neta de Cody Quistad, que en altres discos puja fins on vol, hi va continguda per no desencaixar del tempo. El detall és el cor de veus que apareix just abans del breakdown: un acabat quasi litúrgic enganxat a uns greus i uns blast beats, i funciona.
Els dos cantants ja no s’esperen l’un a l’altre. «Silk» es juga sencera sense cap veu neta, amb riffs gruixuts de molt greu, i no troba a faltar res; «Figure 8» fa el contrari i deixa Quistad sol de cap a peus, breakdown inclòs, que és on abans sempre entrava Bond. Entremig, «Red Dot» posa un solo de guitarra al lloc exacte on el gènere exigeix un breakdown. Produeix Quistad, que és el guitarra rítmic del grup, i és la primera vegada que es produeixen ells mateixos.
El problema de «Landfall» és el full de ruta. Dos dels tretze talls —«Blindfold» i «Song Of The Swamp»— ja havien sortit a l’EP «It Calls Me By Name» el 17 d’abril d’aquest mateix any, i tots dos estan col·locats a la segona meitat, amb «Song Of The Swamp» fent de clímax penúltim. Vol dir que el disc que presenta l’any arriba amb una sisena part publicada i que el punt més alt del tram final és material conegut. En un any amb dos llançaments, el reciclatge queda col·locat exactament on més es nota.
La resta s’aguanta de manera desigual. «Stay With Me» i «Silence Has Spoken» abaixen el pistó per deixar cantar Quistad, «Way Of Pain» i «God Complex» es queden en un sol riff percussiu que aguanta el tall sencer sense moure’s gaire, i «Silhouette» tanca amb una balada parlada que acaba creixent cap al rock de ràdio. És el sisè disc d’un grup d’Ocala que ha anat afinant la mateixa fórmula sense deixar-la quieta, i aquí la fórmula funciona; el que falla és haver-la servit dues vegades el mateix any amb les mateixes cançons dins.
Valoració: 7.0/10
Text de Roger Estivill