Metal
Sound Frequency Ritual · 23 d’octubre del 2026
«Manifested» és on «Ascension Rock» es juga el disc: dos moviments encadenats, d’una meditació psicodèlica a un doom frontal, i el tall més llarg dels sis. Al voltant hi ha cinc peces més del trio de Seattle, i el final és «Billionaires», que deixa de banda els forats de cuc i les entitats interdimensionals del concepte per parlar d’oligarquia.
La fitxa tècnica és més explícita que el concepte. Erin Gravina toca en afinació A estàndard amb dos equips de guitarra alhora, passats per un Fuzzlords Dark Master i un Boss Blues Driver, i el baix de Daniel McManus va per un cap Orange AD200 MK III amb dues pantalles.
Ho va gravar, mesclar i masteritzar tot Dylan Wall al 7Hills Studio de Seattle, i la producció la firma la banda sencera. És el tercer disc en tres anys, després de «Pagan Ground» (2024) i «Tornit» (2025), i els dos últims han passat pel mateix estudi i pel mateix tècnic. L’edició física són tres objectes: vinil verd llima esquitxat de groc i blau, CD en digipak de tres cossos i casset verd neó.
La divisió de la feina, però, no és la d’un trio: Gravina firma la música, la lletra, la guitarra, la veu i la portada, i McManus i Bryce Hebner hi consten només amb els seus instruments, el baix i la bateria. Un disc que es presenta com un ritual col·lectiu (la nota diu que «les manifestacions apareixen durant el ritual de freqüència de so») té els crèdits d’un autor amb dos acompanyants.
I l’ordre dels talls no és el mateix segons on es compri. Al Bandcamp de la banda, «Usurper» és el segon i «Star and Stone» el quart; a les botigues digitals, «Star and Stone» és el segon i «Usurper» el quart. Els sis títols i les sis durades coincideixen i «Manifested» es queda al mig en tots dos casos, de manera que l’únic que canvia és per quin dels dos talls s’arriba a «Manifested». No consta enlloc quina de les dues seqüències volia la banda.
Valoració: 7.4/10
Text de Roger Estivill