Scorpions és una banda alemanya de hard rock i heavy metall fundada a Hannover el 1965. Al llarg dels seus més de cinquanta anys de carrera, han publicat desenes d’àlbums d’estudi, senzills, àlbums en directe, recopilacions i DVD en viu. A més, han rebut diversos premis i condecoracions, que els converteix a la banda de rock més reeixida d’Alemanya.
Als seus inicis es denominaven Nameless —els sense nom, en espanyol— després van canviar a The Scorpions, i posteriorment a finals de 1969 van decidir anomenar-se simplement Scorpions. La seva primera producció discogràfica va ser Lonesome Crow (1972), amb Klaus Meine a la veu, Rudolf Schenker i Michael Schenker a les guitarres, Lothar Heimberg al baix i Wolfgang Dziony a la bateria. Tot i això, durant la seva gira promocional, Michael va anunciar la seva retirada de la banda per unir-se als britànics UFO, que va provocar una breu ruptura el 1973. A mitjans del mateix any, Rudolf i Klaus van reformar la banda amb alguns integrants de Dawn Road, entre ells Uli Jon Roth i Francis Buchholz, amb els quals van publicar els àlbums Fly to the Rainbow (1974), In Trance (1975), Virgin Killer (1976) i Taken by Force (1977), amb els quals van obtenir gran reconeixement a Europa i Japó.
El 1978 van llançar el seu primer disc en viu, Tokyo Tapes, que va ser l’últim amb Roth ja que va renunciar al grup per iniciar una carrera solista. A l’any següent va ingressar Matthias Jabs, amb qui van iniciar el camí cap al mercat nord-americà amb Lovedrive, que va comptar a més amb la participació de Michael Schenker en tres de les seves cançons. Durant els vuitanta, amb Animal Magnetism (1980), Blackout (1982), Love at First Sting (1984) i Savage Amusement (1988) van obtenir un gran èxit comercial a gran part del món, ubicant-se en els primers llocs de les llistes musicals i aconseguint diversos discos d’or i de platí.
Scorpions
Barcelona Rock Fest
Sala : Sant Jordi Club
Fotografía : Jordi Amela (@amela_photo_concert)
Amb l’arribada dels anys noranta van publicar Crazy World, que contenia el tema Wind of Change, que es convertiria en una icona de les revolucions politicosocials que vivia el món aleshores. El 1993 van posar a la venda Face the Heat, el primer treball amb el baixista Ralph Rieckermann que va entrar en reemplaçament de Francis, que va sortir de la banda a mitjans de 1992. En l’última part de la dècada van publicar Pure Instinct (1996) i Eye II Eye (1999), amb James Kottak com a nou baterista en reemplaçament de Herman Rarebell, que van demostrar un so renovat amb tocs més suaus i electrònics —sobretot a l’últim esmentat— i que va portar una sèrie de crítiques de la premsa especialitzada i dels seus propis fanàtics.
Durant el primer decenni del nou mil·lenni, van publicar el projecte simfònic Moment of Glory (2000) i l’unplugged Acoustica (2001), que els va tornar a posicionar a les llistes musicals. Més tard amb Unbreakable (2004) i Humanity: Hour I (2007), que van ser els primers amb el baixista polonès Paweł Mąciwoda, van retornar en gran mesura al seu so clàssic. El 2010 van iniciar la seva «gira de comiat» amb el que seria la seva últim disc d’estudi, Sting in the Tail, la que van anunciar al seu lloc web com l’inici del final del camí i que els va portar als cinc continents durant els anys següents. No obstant això, en algunes entrevistes donades el 2011 i 2012 van informar que continuarien amb la seva carrera, enfocant-se en la celebració dels seus cinquanta anys amb el llançament del nou àlbum Return to Forever (2015).
Scorpions és reconeguda com la banda de rock més important i reeixida d’Alemanya i d’Europa continental, les vendes de les quals s’estima que supera els 100 milions d’àlbums al món, dels quals 10,5 milions han estat venuts només als Estats Units. Tot i així, el 2011 la premsa especialitzada alemanya va estimar que les vendes del grup arribaven als 160 milions de discos arreu del món. D’altra banda, durant la presentació oficial dels premis Echo de 2009, es va esmentar que havien donat, fins aleshores , més de 5000 concerts en viu a més de vuitanta països. A més, fins al 2015, els àlbums havien estat certificats amb més de trenta-cinc discos de platí i amb més de cent discos d’or.
