Com definirieu el vostre estil de jazz fusió i quins elements musicals creieu que us diferencien d’altres gèneres de jazz o fusió?
Penso que es definiría més com a fusió que com a jazz. És cert que hi han molts elements jazzístics a la nostra música però no diria que son ni tan sols els predominants, penso més bé que tenim una fusió força equilibrada entre funk, jazz, rock, latin, blues.. fins i tot hi ha algun moment amb sonoritats de flamenc.
La improvisació és un component essencial del jazz. Com abordeu la improvisació a la vostra música i com us prepareu per a moments improvisats a l’escenari?
El moment de la improvisació normalment es la part de lliure expressió de cadascun de nosaltres. Aquest és el contrast entre treball en grup i treball individual a la banda. Tot i que el Xavi (pianista) i jo mateix som els que hem aportat composicions pròpies fins ara, l’arranjament final del tema es producte de la participació de tots els membres, en canvi les improvisacions son un espai de llibertat absoluta per que cadascú de nosaltres desenvolupi el seus solos individualment.
Quines influències musicals us han portat a crear el vostre so únic de jazz fusió? Podeu esmentar alguns artistes o gèneres que us hagin inspirat?
Cadascú de nosaltres aporta influencies diferents, tot I que tenim referents comuns també. Diria que malgrat que tots tenim gustos musicals amplis quan estem a la banda l’Oriol (baix) tira més cap el funk, el Xavi (piano) cap a el latin, Francesco (saxo) cap el jazz, I jo (guitarra) cap el rock, I el Jordi (bateria) mira de posar ritme aquest embolic de generes, al final sempre aconseguim trobar un camí comú i així es com te lloc la fusió.
Per que fa als nostres referents comuns son els grans dels gènere fusió i després cadascú òbviament es sent mes proper als músics que toquen el seu instrument, per exemple el Xavi com a pianista segueix molt a Chick Corea i Michel Camilo, l’Oriol com a baixista és admirador de Marcus Miller, el Jordi com a bateria te com a referent a Dave Weckl, el Francesco com a saxo a Dexter Gordon i Michael Brecker i els meus referents guitarristics son Pat Metheny, Guthrie Govan, o Scott Henderson entre mols d’altres.
En la fusió de gèneres, de vegades és un desafiament equilibrar l’autenticitat amb la innovació. Com trobeu aquest equilibri a la vostra música?
Sempre penso en la música com un continuum entre la tradició i la innovació. Els musics que nosaltres admirem tenien els seus referents I al mateix temps ens inspiren a nosaltres i així anem creant una mena de conversació intergeneracional que esdevé naturalment. Cada generació crea el seu discurs partint de les idees heretades de les generacions anteriors.
Què poden esperar els assistents al concert a Barcelona? Teniu alguna sorpresa especial preparada per a l’audiència?
De fet sí, no farem spoilers però sí puc dir que molts dels temes que hem preparat tant originals com versions els toquem per primera vegada, també l’auditori de Calabria i el Totum Revolutum Fest ens motiven especialment, així que serà un concert diferent als altres.
Fusion Code :
Xavi Lloberas: Piano/teclats
Rafael Buzón: Guitarra
Francesco Montemurro: Saxo
Oriol Guitart: Baix elèctric
Jordi Blasco: Bateria
