Robert Jürjendal és un guitarrista estoni que, a més d’una formació clàssica, també ha participat als cursos de Guitar Craft que estaven auspiciats durant 25 anys per Robert Fripp; fet important per què això ens farà entendre molts detalls de les seves interpretacions. I Colin Edwin és un baixista australià que ha participar en multitud de projectes i que és reconegut per haver estat a Porcupine Tree de 1993 al 2010.
Doncs junts… bé, a distància, han composat i gravat aquest “The Weight Of A Shadow”. És la seva segona experiència conjunta després de haver concebut “Another World” (2018)
L’inici de “Barely Visible” es tracta d’una introducció de baixos fretless (sense trastes) i uns arranjaments de fons molt a l’estil del que trobaríem en un treball de Robert Fripp, que ja he comentat que és el mestre de Jürjendal. Amb un ambient lúgubre es van desgranant notes fins l’entrada de les percussions i les primeres línies melòdiques que li atorguen un aire introductori. La mena de solo final de guitarra confirma que ens trobem davant d’un àlbum estrany i que li podríem posar l’etiqueta d’experimental; malgrat que tot el que experimenten ja té un gust vintage.
A la mateixa onda trobem “Cyclic Drift”. Cal destacar que el senyor Edwin té bon gust per extreure bonics sons dels baixos: melosos, precisos i autoritaris. Per la resta tenim una consecució d’ambients inquietants de sons i guitarres que, aquestes últimes, juguen amb dissonàncies que s’escauen molt bé a la composició. Personalment se m’acaba fent una mica llarg el tall ja que la música ambiental té aquest punt tant subjectiu de saber on està el Nirvana o on està el botó de Stop.
Una mica més entretingut, sense llençar coets, és el tema homònim de l’àlbum “The Weight Of A Shadow”. Amb una concepció més estàndard, sobre una base rítmica Jürjendal executa les característiques guitarres dissonants que estan present a tot el treball. És més que evident que aquest home sap perfectament tocar molt bé la guitarra, però, per què fer-ho si ho fa tothom?. Sorprenentment li dona una peculiaritat que fa amè la cançó, a més de que la durada no és extensa i acaba sent un encert.
Una mica més pallissa és “Time to Find The Sun”. Potser per què té una barreja de estil new age i aires bluesy que no el fan destacable. Tampoc aporta unes melodies o ritmes que li donin valor. Així que, si no fos per l’ambient kcrimsonià que a vegades té, podria sumar-se a un recopilatori de hits d’ascensor.
Curiós l’execució quasi percussiva del baix a “Soul Blizzard” que acompanya a unes boniques guitarres i uns desagradables sorollets de percussió electrònica. Després se li afegeix una molesta guitarra que deixa pas a un delicat baix reprenent les idees que havia presentat la guitarra, que continua, tretze són tretze, donant la murga. Complicat de escoltar, i ja no dic de gaudir.
A aquestes alçades ja podem dir que escoltar tot el long play d’una tirada, a més de ser un acte heroic sense recompensa, és com menjar un paquet de melindros secs de fa una setmana sense res per sucar-los. “Unknow Hands” segueix aquesta línia. Es nota la classe dels intèrprets però, nois, és d’una exigència d’obertura de mires massa gran ja que el normal és que rebufis davant la repetició de conceptes més que escoltats en moltes composicions “experimentals” i tens ganes de canviar a escoltar cançons de Little Richard.
I, insisteixo, malgrat tot considero que és un mal treball. Però tornem als moments ambientals amb guitarres estil “frippertronic” sobre acompanyaments cremosos de baix, unes percussions i bateries programades amb cert criteri, i uns efectes envoltants. Però falta “banda” i es nota que això ho han anat composant via epistolar, com clarament es nota a “The Grid”, a més que li sobren dos minutets.
“Springunal” és un déjà vu de tot l’anterior, potser amb més efectes de sorolls i loops. El tall número vuit: “Penumbra”, presenta una maca melodia de baix amanida amb els arranjaments esperats de dissonàncies i ambients. I “Shadow Ritual” és el tercer tema que incloc en el mateix paràgraf, cosa que vol dir que no hi ha gaire a dir que no sigui recurrent en tots tres.
Entrant a la part final, tenim “Sub Flow” que navega per unes concepcions més habituals del que seria una cançó ambiental que m’ha recordat força als conceptes que desenvolupava David Sylvian als temes instrumentals de mitjans dels vuitanta. Curiós per què a la ressenya sobre la novetat de Michael Peter Olsen he coincidit en aquest record.
I tanquem amb “Back To The Light”, amb una estructura una mica més convencional inicia amb el motiu principal a modus de tornada i s’alterna amb unes melodies de guitarra. S’agraeix acabar amb d’una manera més amable.
Complicat. D’una tacada no l’escoltareu.
Colin Edwin & Robert Jürjendal, “The Weight Of A Shadow” bandcamp
Redactor : David Sàez