Richard Bona 14/11/2023 (Barcelona)
Organitza :Voll-Damm Festival de Jazz de Barcelona
Sala : Fundació Conservatori del Liceu
Fotografía: Jordi Amela (@amela_photo_concert)
Redactor : Carles Pinós
Un festival de jazz com el Voll-Damm Barcelona Jazz Festival sempre ens té preparada alguna sorpresa. En aquesta ocasió vam tenir la sort d’assistir un concert exclusiu, la feliç col·laboració entre la Liceu Big Band i l’extraordinari músic Richard Bona (Minta, Camerun 1967). Aquesta trobada es va forjar el passat 14 de novembre de 2023 a la Sala Paral·lel 62 amb rotund èxit de públic, un aforament pràcticament ple i, el més important, amb un resultat musical extraordinari. L’elenc de músics va ser el següent: Richard Bona, sota elèctric i veu i la Liceu Big Band conformada pels següents integrants: Sergi Vergés, director, David Padilla i Pau Montoya, saxos alts, Roque García i Xavi Maldonado, saxos tenors, Pablo Rébora, saxo baríton, Martí Pareras, flautes, Clàudia Bosch, clarinet, John Guerrero, Lluís Figuerola, Miguel Sanjosé, Elsa Armengou i Estefane Santos, trompetes, Bartomeu Mora, Pep Seguí, Marina Planellas, Guillermo Sánchez, trombons, Ramon Berjaga, tuba, Camil Arcarazo, guitarra, Roger Herrero, piano, Alfredo Giménez, baix, Rodrigo Hernández, bateria, Tramel Levalle, percussió.
El concert va començar amb la Liceu Big Band interpretant una composició de Richard Bona, una bella peça a ritme ternari que a vegades podria recordar a l’etern tema de Frank Zappa Blessed Relief (The Grand Wazoo 1972). Una interpretació que va servir com a carta de presentació de la Liceu Big Band mostrant-nos una interpretació sòlida, brillant i amb arranjaments desenvolupats de forma molt imaginativa.
En finalitzar el primer tema va pujar a l’escenari Richard Bona i, amb el públic entusiasmat, es va presentar i, juntament amb la Liceu Big Band, va començar la feliç col·laboració amb un tema amb pinzellades de Funky africà, molt optimista i colorit, que va derivar cap a un estil latin jazz en el qual la secció de metalls va aportar uns arranjaments efectistes.
El tercer tema que va sonar va ser ‘Three Views of a Secret’ del llegendari baixista i compositor Jaco Pastorius. En aquest punt del concert vam poder adonar-nos que aquesta col·laboració va servir, una vegada més, per a rendir tribut a un dels músics més importants dels últims 50 anys i que, a més, ha estat una influència directa en la música del nostre protagonista. Aquest format va permetre emular l’època en la qual Jaco Pastorius tocava el baix i dirigia big bands que li van permetre portar les seves composicions a terrenys inexplorats, a més vam poder apreciar l’ombra allargada del gran Jaco Pastorius en els fraseigs de baix de Richard Bona que anava dibuixant al llarg de la peça.
El concert va seguir al mateix nivell d’excel·lència en el qual es van anar combinant d’una forma totalment fluida i natural composicions del nostre protagonista amb alguna més de Jaco Pastorius (Liberty City), amb loops vocals incrustats, fusionant a la perfecció una amalgama d’estils i influències que conformen com a resultat l’estil Richard Bona. El baixista i cantant camerunès va interpretar temes amb evocacions bluesy, uns altres amb reminiscències a la música brasilera, cançons més pròximes al funky en un estil deutor del gran Stevie Wonder i, fins i tot, es va marcar un bolero que ho va portar al seu terreny d’una forma totalment natural.
Richard Bona va mostrar des del principi molt bona sintonia tant amb el públic com amb la resta de músics. El seu carisma i sentit de l’humor va fer partícip als assistents fent corejar frases (a l’estil Bobby McFerrin) en els seus temes. La química amb a big band va ser de tal magnitud que no es va notar que a penes van poder assajar junts, el nostre baixista i cantant va aterrar 72 hores abans del concert.
La vetllada va acabar d’una forma feliç amb un bis en forma de rock’n roll desenfadat que va servir per a posar punt i final a una vetllada que va ser una festa i que va deixar al públic amb ganes de més esperant que, tal com es va dir en la presentació del concert en forma d’acudit, Barcelona sigui una altra vegada BarceBona.