Des de terres castellanes ens arriba el nou treball del duo TodoMal, que está molt bé. Javier Fernández (guitarres, baix, teclats i bateria) i Christopher B. Windman (veus, guitarres i teclats) van obtenir bones crítiques pel seu primer àlbum: “Ultracrepidarian” (2021). I, segurament aquest “A Greater Good“ també en recollirà.
Podríem definir-los com un projecte d’Epic Doom, però amb una línia més suau i sofisticada, i no tan metal. Així que els que xalàveu amb Candlemas o Solitude Aeternus gaudireu força. El problema el tindrem per fer la ressenya sense dir la paraula “èpica”.
Com no podia ser d’una altra manera, amb un temps lent i unes harmonies amb una certa magnificiència, la introducció de “Silent Mass” ja ens posa les peces fonamentals sobre les que es construirà tot el long play. L’entrada de la veu, alternant-se amb la melodia principal que no havia desaparegut perquè la mantenia el baix, crea les primeres dinàmiques. Aquestes aniran fent torns per tenir el seu protagonisme durant la composició fins arribar als cors i el solo de guitarra, agafant cada cop més solemnitat fins el fos final.
Amb uns xiuxiueigs acompanyats d’unes campanes monacals comença “High Time”. El seu teclat emulant un orgue és el preludi per unes noves harmonies quasi pomposes. Les melodies vocals són més amables que a l’anterior tall, tenim un joc de parar i arrencar encara més pronunciat, i les boniques dinàmiques que arriben, especialment, amb unes boniques frases de piano filtrat.
I amb un títol com “Infero Triste” ja més o menys saps per on aniran els trets. Una introducció amb un ambient quasi demoníac, deixa pas a les primeres estrofes recolzades per un mur de teclats. La introducció de guitarres acústiques a la tornada l’allunyen encertadament de la línia fosca que havien adaptat. Però pels que voleu obscuritat, no us preocupeu, que de seguida la recuperen.
Un descans ens dona el tall de transició “Ultima Lucerna”. Un piano en baixa fidelitat i uns cors femenins de caire líric, mesclat amb efectes de tempesta, conformen aquest passatge. Molt encertat i ben tractat per què, amb tots aquests elements, si no saps el que et fas es corre el risc de perpetrar quelcom còmic. I res d’això, conceptualment podem dir que és un èxit.
I després d’uns ambients introductoris, es desenvolupa “Dust and Nothingness”, amb una primera línia vocal d’un cert regust a les composicions gregorianes. Continuem amb els preceptes del gènere i els fans d’ell tenen aquí un tema suau, subtil i ben melòdic. Destacar el final que han decidit que tingui un aire inconclús que li escau molt bé.
Certament si voleu alguna cosa moguda i furiosa aquest no serà el vostre treball. “Antichrist of Love” continua pels camins dels temps lents, contenció de la fúria, i un equilibri entre guitarres i el ja anomenat mur sonor de teclats.
La preciosa veu de Teda Gosheva ens ofereix una gran sorpresa a “Loss”. Gran encert productiu per trencar l’atmosfera general. Com també ho és basar-se en les guitarres acústiques com a fil conductor que, malgrat ser un canvi, continua amb l’essència de TodoMal.
Per concloure aquest àlbum tenim “A Greater Good”, on continuem amb una combinació molt enriquidora de guitarres acústiques, clàssiques, teclats suaus i veus corpreses, que contrasten amb l’entrada èpica (oh, al final ho he dit) de la guitarra. I podríem fins i tot aventurar-nos a dir que la coda final espectacular és més pròpia del rock progressiu. Excel·lent colofó.
Si ets un amant d’aquest estil, tal com ho són els dos components de TodoMal, trobaràs un treball que l’honora i que està fet amb gran gust i coneixement. Després d’escoltar-lo passa’t per les seves xarxes i recolza’ls.
Redactor : David Sàez