Estem davant d’una de les bandes més avançada al seu temps, avantguardistes i experimentals que mai hagi donat la música catalana i que, lamentablement, davant de la manca de projecció els seus membre van acabar separant els seus camins.
Reivindiquem, ara que enguany es compleix el trentè aniversari del seu llançament, que “Banzim Banzam” és un disc imprescindible i fonamental. L’aplicació de la incipient tècnica del sampling, entesa com l’ús de mostres de so, s’estava desenvolupant als anys noranta i té un dels seus màxims exponents en aquest long play. I si un escolta els treballs de les bandes més modennas i cools d’avui en dia no s’impressiona si ha escoltat Gringos. I no parlem del sampling barroer que pots trobar a Rosalía o Kayne West. No, aquí hi ha una profunditat artística i molta intel·ligència.
La meva recomanació és que apagueu els llums, us poseu uns auriculars de qualitat, i li doneu al play per realitzar aquest viatge. Tal com molts hem fet o recomanem fer per escoltar “The Dark Side of the Moon” de Pink Floyd, ja que l’experiència és monumental.
Les cançons estan unides per diferents talls on apareixen fragments de pel·lícules com un de “Alien 3”, frases de Charles Bukowski, telepredicadors, ambients inquietants, cançons infantils, etc. Està tot tant ben parit i meravellosament pensat per crear una impressió a l’oient que un només pots dir: “Olé tu”.
I a més, els temes són extremadament originals com “J”, una meravellosa jota rock progressiva (que sí, que no he fumat res) amb una emocionant col·laboració de la cantaora Ginesa Ortega. O la commovedora “Jocs” que és una al·legoria a com el món de la infantesa es trenca abruptament per convertir-se a un univers d’adult. O els ecos de world music de “Andele, andele” o de “Hoka Hey!”. O, o , o… hi ha tanta riquesa.
I si això és l’òstia; què va passar per no estar parlant d’un àlbum reconegut per tothom? Doncs que ells estaven en un lloc on no interessava la seva proposta musical i a una època què, per sortit fora de les nostres fronteres a presentar-la, hi havia moltes dificultats econòmiques. Bé, avui en dia tampoc ha canviat tant, la veritat, però almenys tenim les xarxes socials que donen una oportunitat i, en aquells temps, no existien.
Els que tenim una edat, o dos, recordarem a Gringos fent el piromusical de les festes de la Mercè de Barcelona de l’any 1992. I si un recorda la gira Zoo TV Tour de U2 d’aquella època i compara, doncs no hi ha res a envejar com a espectacle. Ara bé, tot això representa una quantitat ingent de diners per fer aquests tipus de produccions multimèdia i no està a l’abast de tothom. I si afegim que Gringos no feia música accessible pel gran públic doncs trobem una explicació fefaent del per què aquesta banda no va poder consolidar-se.
Joan Anton Mas (bateria i samplers), Sergi Riera (baix, guitarra i samplers), Josep Sanou (teclats i samplers) i Jaume Subirana (samplers i audiovisuals) van crear aquesta banda multimèdia i, a més de “Banzim Banzam”, ens van deixar el treball debut: “Gringos” (1990) i la banda sonora del documental “Històries del Carib” (1992).
Val a dir que serà fàcil que trobeu aquesta meravella però el terme de “joia oculta” aquí se li escau la mar de bé, per què no he pogut localitzar-lo per escolta lliure o digital a les xarxes. Així que he llogat una cambra de seguretat per guardar el meu CD que vaig comprar al veure’ls al Mercat de Música Viva de Vic allà pel 94 o 95. Aprofito aquesta oportunitat per reivindicar-me com a pròxim abuelo Cebolleta.
SI decidiu comprar-lo, sempre i quan no us hagueu lliurat del reproductor de CD, us asseguro que valdrà cada cèntim que invertiu, retornat en forma de felicitat auditiva màxima i d’exclamació: “I aquests paios eren d’aquí!?”.
Redactor : David Sàez