Etérea + Nuumu Code
10/02/2024 (Barcelona)
Organitza : Associació Musical Tótum Revolútum
Sala : Auditori Calàbria 66
Redactor : Jordi Amela
Fotografía: Josep Ma. Llovera (IMAGO MEI)
L’escenari del Tótum Revolútum prenia vida a mesura que les llums es feien més tènues i el públic expectant esperava. La paraula era, curiositat. Aquesta vegada, Nuumu Code, coneguts pel seu enfocament experimental i fusió de veus, ritmes, poesia i instruments peculiars s’apoderaven de l’escenari de Calàbria 66 per encetar una nit de sons revolucionaris.
Des del primer so emès per Nuumu Code, l’audiència va ser transportada a un “viatge sorpresa” sense restriccions.
Possiblement, la proposta més “diferent” que s’ha programat en aquest cicle. La raó? Doncs que Nuume Code té un estil absolutament propi i una proposta amb un guió difícilment interpretable, de forma absolutament intencionada.
El que es va viure en aquest concert podria denominar-se “performance”.
Nuumu Code combinava instruments convencionals amb elements electrònics, i joguines sonores amb poesia punyent creant una amalgama de sons inesperats.
La improvisació fluïa de manera orgànica entre els membres de la banda, portant la música a llocs inexplorats i desafiant les convencions establertes.
El cicle de música Tótum Revolútum es veia inundat per l’avantguarda de Nuumu Code. La interacció entre els músics que en aquest cas era inversa perquè sovint semblava que hi havia diverses històries en la mateixa proposta, generant una dinàmica única, mentre l’audiència quedava captivada, sorpresa, decebuda, al·lucinada i entusiasmada a parts iguals donada radicalitat de la proposta. Els efectes visuals s’entrellaçaven amb la música, creant una experiència sensorial completa que deixava la multitud absorta en el caos creatiu.
Després del desplegament avantguardista de Nuumu Code, arribava el torn d’Etérea. L’atmosfera ja carregada d’energia es transformava quan els sons hipnòtics d’Etérea omplien la sala.
El fantàstic so de l’escenari de Calàbria 66 es destacava encara més amb la presentació d’Etérea. L’acústica excepcional del lloc amplificava cada nota, cada “delay” de l’experimentació musical, submergint l’audiència en un mar de sons eclèctics. El públic responia amb interès, entregant-se completament a l’experiència única que oferia aquesta banda que “va per lliure”.
A mesura que Etérea tancava el seu set, l’audiència quedava impregnada d’una sensació de sorpresa i gratificació a parts iguals. El cicle de música Tótum Revolútum havia portat els assistents a un viatge musical inoblidable, on l’experimentació i la improvisació regnaven supremes.
Una jornada extrema, i no per sons guturals o excentricitats de cantants egocèntrics, sinó per l’originalitat de la proposta que a molts costarà de pair i d’altres s’emportaran com a una experiència única.
A la fi, ambdues bandes són, ben segur, coneixedores de les seves propostes radicals.
Calàbria 66, amb el seu so excepcional, s’erigia en l’epicentre d’aquesta revolució sonora, deixant una marca indeleble en la memòria de tots els presents.
