Aquí tenim una joia del progressiu català de vegades poc coneguda o oblidada fora dels cercles més musicalment cultes del nostre entorn, que paga la pena re-descobrir i divulgar a qui no la conegui.
Metamorfosis es van formar el 1979 per músics de Tarragona i Reus, inicialment es van dir Companyia Oliva Negra per passar després al nom definitiu Metamorfosis. Banda formada per Jaume Montcusi (teclats i principal compositor), Luis García (guitarra), Joan Ramos (guitarra i percussió), Jordi Papaseit (baix) i Joan M. Grimau (bateria i percussió). Aquest Papallones i Elefants, publicat el 1982, és el seu únic àlbum i és una deliciosa combinació de simfònic i jazz-rock / fusió, amb una petita cullerada d’eclecticisme per acabar d’adobar-ho. És totalment instrumental. L’enregistrament es va fer als estudis Moraleda de Barcelona amb Ricard Casals i Alberto Moraleda com a tècnics de gravació i mescles.
En aquest treball hi trobem influències variades que van des del jazz-rock de clàssics com Chick Corea i Herbie Hancock, al simfònic dels primers King Crimson, Camel o la PFM, passant per la fusió dels Weather Report o els tocs mediterranis dels Iceberg en la seva etapa instrumental. Potser peculiar és que els Metamorfosis, més que fusionar tots aquests estils, els combinen alternant fragments que són més d’un estil o d’un altre, però no barrejats amb la liquadora. Sorprèn l’any de publicació, si no fos per algun so de teclats podríem pensar perfectament que estem escoltant un disc del 1976.
Tenim 5 temes tots força llargs i desenvolupats, amb durades entre els 6-i-pico als 13-i-pico minuts (l’àlbum té una durada de gairebé 54 minuts). El teclista Jaume Montcusi és el compositor de 4 d’ells. L’altre és del guitarrista Luis García i és dels que més m’agraden, i em deixa preguntant-me si ell hagués composat més material el disc podria haver sigut potser encara millor?
El primer tema Papallones i Elefants ens obre la gana amb 5 minuts i mig de pur rock simfònic, que canvien a un panorama molt més jazzístic per els altres 5 minuts i mig restants. Com he dit, aquesta alternança d’estils fins i tot dintre d’un mateix tema és una cosa que caracteritza la major part de l’àlbum, i que depenent de l’oient pot agradar més o menys. Alguns ho trobaran conceptualment i musicalment interessant i original, mentre que a d’altres els pot semblar una mica inconnex i pensin que hauria sigut millor separar el diferents fragments com a temes més curts i separats.
Ja veiem que la categoria dels músics és molt alta i el so i producció ens sorprenen gratament amb una qualitat molt digne, tractant-se d’un projecte força humil i sens dubte fet amb recursos limitats en una època en que aquesta música no tenia cap suport comercial.
Un Joc Als Cinc Anys és més jazzera amb un toc mediterrani, i destaca el treball del piano i teclats.
Pel a Pel per el Pròxim Dia ens ofereix una interessant combinació amb molt dinamisme. Els primers 2 minuts són d’un jazz-rock de ritme alegre que ens porten a una secció més relaxada i simfònica. Aquesta però va pujant d’intensitat fins al minut 6 en que el jazz energètic torna a dominar, i a un minut del final ens ho combina de manera intel·ligent amb el tema de la secció central i ens porta fins al final de la cançó. Molt bona feina de tots els músics, i percussions addicionals per part del guitarrista Joan Ramos.
Morir per Viure és el tema composat pel guitarrista Luis García (també autor de la portada) i és potser el més simfònic i un dels meus preferits. El rol de la guitarra és més prominent, si bé la feina d’en Jaume Montcusi als teclats és també remarcable, i la bateria i el baix ens proporcionen uns fonaments de gran nivell.
L’últim tema El Reflex del Teu Mirall combina de nou jazz-rock / fusió amb simfònic i hi afegeix uns tocs eclèctics però sense arribar mai a sonar estrany ni dissonant. El baix és molt prominent i fa una fantàstica feina.
Un dels mèrits que trobo és que a diferència d’altres bandes amb força component de jazz-rock / fusió instrumental, els Metamorfosis no abusen de llargs solos o jams. Les feines solistes tant de teclats com de guitarra contenen moltes frases melòdiques i s’alternen amb prou freqüència, de manera que mai ens arriben a semblar tedioses, avorrides o excessivament estirades.
Com a curiositat, l’àlbum va ser originalment publicat pel petit segell religiós AVE (AudioVisuales Evangélicos). Aparentment els músics eren molt propers al món cristià i en Luis Garcia fins i tot va implicar-se en tasques pastorals.
Metamorfosis es van dissoldre cap al 1985 sense publicar cap altre treball, el seu lloc d’assaig es va convertir en Metamorfosis Estudios on Montcusi va fer d’enginyer de so, ajudant a bandes locals a produir la seva música durant els ’80 i ’90 (per exemple va contribuir també teclats a l’àlbum El Bufó de la Cort dels Doctor No). Ja als 2000s l’estudi es va re-anomenar Entrepins. Per la seva part Joan Ramos va formar la banda de jazz UCCAT.
Redactor: Gerard Bassols