Alternatiu
Deutsche Grammophon · 18 de setembre del 2026
El full de crèdits d’aquest disc es llegeix com una declaració. «Escrit, gravat, arranjat i produït» per Agnes Obel al seu Strange Harvest Studio de Berlín «entre el 2020 i el 2026»: la data és la línia que porta impresa el vinil. La mescla i l’enginyeria també són seves, del 2026, i Martin Englert hi firma la masterització.
Hi toquen nou convidats, i la llista és bona: Julian Sartorius a la bateria i la percussió, amb un crèdit a part de «tambors d’aigua»; Takiaya Reed al saxo; Fred Kinbom al baix, l’harmònium i la lap steel; Gabrielė Mišeikytė a la flauta; Alexina Hawkins a la viola; Charlotte Danhier i Edward King als violoncels; John Corban al violí, i Jenn Rudelove als cors. Obel hi posa la veu, el piano, els teclats, els sintetitzadors, els samples i una arpa mostrejada. Samuel L. Schwenk va gravar la bateria i la percussió afegides.
Surt a Deutsche Grammophon, amb número de catàleg 4869121, que és el segell de «Myopia» (2020). Dotze títols al vinil, cinc a la cara A i set a la B. La A va del tema que dona títol al disc fins a «Blood So Red», passant per «Laymelli», «Gemini» i «Never Been»; la B obre amb «No Such Thing As Silence» i es tanca amb «Faustian Deal».
I amb tota aquella gent a dins, el full de crèdits deixa una sola escletxa. De les nou firmes convidades, l’única que s’acosta a la composició és la de John Corban, acreditat pel «desenvolupament de línies de corda addicionals»: cap altra no hi consta com a productora, arranjadora ni coautora, i el que Englert i Alex Brüel Flagstad hi aporten a la mescla és literalment «feedback». Sis anys d’escriptura, arranjament, producció, enginyeria i mescla sota un sol nom, sense ningú més firmant cap decisió.
Es premsa en vinil de 180 grams, amb el tall de laca de Daniel Krieger, concepte visual d’Andrea Cadorin i fotografia de Flagstad. Obel toca al Paral·lel 62 de Barcelona el 19 d’octubre del 2027.
Valoració: 7.9/10
Text de Marçal Bonastre