The Who
The Who, un dels grans grups britànics, pioners de l’òpera rock amb Tommy i Quadrophenia.
Led Zeppelin
Led Zeppelin, un dels grups més influents de la història del rock, dissolts arran de la mort de John Bonham.
Deep Purple
Deep Purple, un dels grans fundadors del hard rock, amb «Smoke on the Water» com a himne universal.
Have Heart
Have Heart, el grup de New Bedford de straight edge hardcore dels 2000.
Youth of Today
Youth of Today, un dels grups fundadors del straight edge youth crew dels vuitanta.
Gorilla Biscuits
Gorilla Biscuits, un dels grups clau del hardcore youth crew novaiorquès dels vuitanta.
Rise Against
Rise Against, el grup de Chicago de punk melòdic i lletres polítiques, popular des dels 2000.
Fugazi
Fugazi, el grup post-hardcore d’Ian MacKaye, referència d’ètica DIY i preus d’entrada assequibles.
Minor Threat
Minor Threat, el grup fundador del straight edge, referència absoluta del hardcore punk nord-americà.
Black Flag
Black Flag, un dels grups fundadors del hardcore punk nord-americà, amb Henry Rollins com a veu més coneguda.
Bad Brains
Bad Brains, el grup fundador del hardcore punk nord-americà, amb arrels de reggae i jazz-fusió.
Vulfpeck
Vulfpeck, el grup nord-americà que ha revifat el funk instrumental a l’era d’internet.
Average White Band
Average White Band, el grup escocès de funk que va sorprendre el públic nord-americà als setanta.
Rufus & Chaka Khan
Rufus, el grup de Chicago que va llançar Chaka Khan, referència del funk i el soul dels setanta.
Cameo
Cameo, el grup novaiorquès de funk conegut per l’himne «Word Up!» i l’estètica visual dels vuitanta.
Kool & the Gang
Kool & the Gang, el grup de Jersey City conegut per «Celebration» i dècades de funk ballable.
Earth, Wind & Fire
Earth, Wind & Fire, un dels grans grups de funk i soul, coneguts pel seu directe espectacular.
The Meters
The Meters, el grup fundacional del funk de Nova Orleans, banda base d’innombrables gravacions clàssiques.
Tower of Power
Tower of Power, el grup d’Oakland de referència de la secció de metalls del funk.
Parliament-Funkadelic
Parliament-Funkadelic, l’univers funk de George Clinton, referència directa del hip-hop posterior.
Sly and the Family Stone
Sly and the Family Stone, el grup fundacional del funk modern, pioner d’una formació interracial i mixta.
Ougenweide
Ougenweide, el grup alemany de folk medieval elèctric, referència de l’escena centreeuropea dels setanta.
Malicorne
Malicorne, el grup francès que va electrificar la cançó tradicional francesa als anys setanta.
Alan Stivell
Alan Stivell, l’artista bretó que va revifar l’arpa cèltica i va impulsar el renaixement de la música celta.
Värttinä
Värttinä, el grup finès de folk contemporani amb arrels de la Carèlia, veus femenines a l’uníson.
Dead Can Dance
Dead Can Dance, el duo australià de Brendan Perry i Lisa Gerrard, fusió de músiques del món i neoclassicisme.
The Chieftains
The Chieftains, l’ambaixada oficiosa de la música tradicional irlandesa arreu del món.
Planxty
Planxty, el grup fundacional del folk irlandès modern, referència de tota l’escena posterior.
Pentangle
Pentangle, la fusió de folk anglès i jazz de Bert Jansch, John Renbourn i Jacqui McShee.
Steeleye Span
Steeleye Span, el grup britànic de folk-rock elèctric amb Maddy Prior a la veu des del 1969.
Fairport Convention
Fairport Convention, els fundadors del folk-rock britànic, amb Sandy Denny com a veu de referència.
Tedeschi Trucks Band
Tedeschi Trucks Band, el projecte del matrimoni Tedeschi-Trucks, blues-rock amb arrels de southern soul.
Gary Clark Jr.
Gary Clark Jr., guitarrista d’Austin que combina blues, soul i hip-hop, aclamat com un dels grans del segle XXI.
Joe Bonamassa
Joe Bonamassa, guitarrista nord-americà, figura central del renaixement del blues-rock contemporani.
Rory Gallagher
Rory Gallagher, guitarrista irlandès de blues-rock, referència del directe i la senzillesa sense artificis.
Freddie King
Freddie King, un dels «tres King» del blues, referència directa dels guitarristes de blues-rock britànics.
Albert King
Albert King, guitarrista de blues esquerrà, influència directa de Stevie Ray Vaughan i Eric Clapton.
Howlin’ Wolf
Howlin’ Wolf, un dels grans del blues de Chicago, veu grave i presència escènica inconfusibles.
Muddy Waters
Muddy Waters, el pare del blues elèctric de Chicago, influència directa del rock del segle XX.
Russian Circles
Russian Circles, el trio instrumental de Chicago, entre el post-metal i el post-rock.