La cantant d’Envy of None toca més d’una dotzena d’instruments en un disc gravat en habitacions d’hotel amb un portàtil. Surt per Kscope i el presenta el 14 d’octubre a Londres.
Tercer senzill solt de l’any de Josh Tillman, arranjat per Drew Erickson. Vuit dates pel desembre amb Damien Jurado, i les dues últimes a benefici d’una escola de Big Sur.
Christian Muenzner, Alex Weber i Gabe Seeber van coincidir a la gira d’«A Valediction» el 2022. Vuit talls de thrash tècnic per Season of Mist, amb «Vortex Divinium» com a avançament.
Quatre temes amb Pablo Menares al contrabaix i Kush Abadey a la bateria, tres de «Filin» i un d’«Echoes of the Inner Prophet». La sessió forma part d’«El Tiny».
Setè disc de Kevin Starrs, publicat el 18 de setembre per Killer Candy Records després d’anys a Rise Above. L’argument surt de «The Masque of the Red Death», de Poe.
Una banda de deu músics amb Harry Waters a l’orgue Hammond i a la direcció musical. Arrenca el 15 de febrer del 2027 i repassa quatre discos del catàleg clàssic. Les dates europees encara no s’han anunciat.
Segon senzill de l’any del duo de Billy Howerdel i Maynard James Keenan, gravat al Lankershim Ranch amb Josh Freese a la bateria. La gira arrenca el 13 d’abril a Vancouver.
Quatre discos i seixanta-set talls de Cherry Red per resseguir el shoegaze del 1991 al 2011. La tria dels noms petits és excel·lent; el forat del començament, no tant.
Watts i Guy toquen junts des del 1966 i es retroben a Lublin amb Ramón López. Setanta-sis minuts de directe, mesclats a Barcelona, amb una segona meitat desigual.
Vuit dels nou talls són improvisats a la sessió i el disc no puja mai de volum. Tanaka, Morgan i Strønen debuten com a trio a ECM amb una disciplina que té el seu preu.
El trio de Manchester torna a l’estudi tres anys després de Rewilding amb cinc talls que munten una base immòbil i hi deixen la guitarra a sobre. Funciona, fins que es repeteix.
Botch, un dels grups fundadors del mathcore nord-americà dels noranta.
Converge, un dels grups fundadors del metalcore, admirats per la seva evolució tècnica i artística amb «Jane Doe».
The Dillinger Escape Plan, el grup nord-americà que va portar el mathcore extrem a límits tècnics inèdits.
Refused, el grup suec de hardcore que amb «The Shape of Punk to Come» va incorporar jazz i electrònica al gènere.
At the Drive-In, el grup de post-hardcore precursor de The Mars Volta.
Toundra, el grup madrileny referent del post-rock instrumental en llengua espanyola.
Mono, el grup japonès de post-rock orquestral, conegut per la intensitat dinàmica dels seus directes.
Godspeed You! Black Emperor, el col·lectiu canadenc fundador del post-rock instrumental més èpic i polititzat.
Mogwai, un dels grups fundadors i de referència del post-rock instrumental escocès.
Sigur Rós, el grup islandès referent mundial del post-rock atmosfèric i el falsete en «hopelandic».
Failure, el grup nord-americà de rock alternatiu espacial, admirat per A Perfect Circle i Tool.
Deftones, el grup nord-americà que va portar el metal alternatiu cap a un terreny atmosfèric i experimental.
Coheed and Cambria, el grup nord-americà que explica una única saga de ciència-ficció al llarg de tota la seva discografia.
Muse, el grup britànic que combina rock alternatiu, ambició progressiva i espectacle d’estadi.
Radiohead, el grup britànic que va portar l’experimentació i l’estructura progressiva al rock alternatiu de masses.
Thank You Scientist, el grup nord-americà que fusiona metal progressiu, jazz i una secció de vent completa.
Scale the Summit, el grup instrumental nord-americà de metal progressiu d’inspiració paisatgística.
Polyphia, el grup instrumental de Dallas que ha portat el djent-pop a xifres de streaming massives.
Chon, el grup instrumental nord-americà que fusiona math rock i metal progressiu melòdic.
Plini, el guitarrista instrumental australià, un dels noms de referència del metal progressiu instrumental modern.
Protest the Hero, el grup canadenc que va fusionar el metal progressiu tècnic amb arrels de hardcore melòdic.
Voyager, el grup australià que barreja metal progressiu i sintetitzadors pop, representants d’Austràlia a Eurovisió el 2023.
Caligula’s Horse, un dels grups de referència del metal progressiu australià contemporani.
Intronaut, el grup nord-americà que combina metal progressiu tècnic amb atmosferes de post-rock.
The Contortionist, el grup nord-americà que va evolucionar del deathcore cap a un metal progressiu atmosfèric.
Sikth, el grup britànic considerat un dels precursors del djent i el metal progressiu extrem dels 2000.
Karnivool, el grup australià que fusiona metal progressiu i rock alternatiu.
Textures, un dels grups fundadors de l’escena djent neerlandesa.
Monuments, un dels grups britànics fundadors de l’escena djent.
Enquesta dels lectors
Puntua fins a 150 bandes de rock progressiu, metal i jazz-fusió i descobreix el teu rànquing personal -- i el dels lectors del Tótum.
Vull votar →