Love, “Forever Changes” (1967)

De vegades el temps comença a fer justícia a àlbums que no van tenir la repercussió que merescuda. Tal és el cas de “Forever Changes”, de la banda angelina Love. Fill d’una època on la psicodèlia i el moviment hippy estava al capdamunt de tot, però que no amaga el desencís i desil·lusió amb aquesta contracultura, per part del compositor principal: Arthur Lee
A part del propi Lee a la guitarra i veu, van elaborar l’àlbum Johnny Echols a la guitarra, Ken Forssi al baix, Brian MacLean també a la guitarra i veu, i Michael Stuart-Ware a la bateria i percussió.

Gringos, “Banzim Banzam” (1994)

Estem davant d’una de les bandes més avançada al seu temps, avantguardistes i experimentals que mai hagi donat la música catalana i que, lamentablement, davant de la manca de projecció els seus membre van acabar separant els seus camins.
Reivindiquem, ara que enguany es compleix el trentè aniversari del seu llançament, que “Banzim Banzam” és un disc imprescindible i fonamental. L’aplicació de la incipient tècnica del sampling, entesa com l’ús de mostres de so, s’estava desenvolupant als anys noranta i té un dels seus màxims exponents en aquest long play. I si un escolta els treballs de les bandes més modennas i cools d’avui en dia no s’impressiona si ha escoltat Gringos. I no parlem del sampling barroer que pots trobar a Rosalía o Kayne West. No, aquí hi ha una profunditat artística i molta intel·ligència.

Crack the Sky, “Crack the Sky” (1975)

De vegades és bastant incomprensible com excel·lents produccions com aquest àlbum debut, no van acabar tenir la repercussió merescuda. I això va acabar fent que una banda prometedora no tingués la meteòrica i important carrera que hauria d’haver gaudit. Crack the Sky és un d’aquests casos.
Si no coneixeu aquesta banda, considereu que la troballa és una mena de regal nadalenc. I si la coneixíeu doncs aprofiteu per recordar-la. I si us interessa el que heu escoltat doncs heu de saber que continuen en actiu i que enguany han publicat “From the Wood” (2023).

Indukti, “Idmen” (2009)

Lamentablement aquesta banda originaria de Varsòvia va cessar la seva activitat deixant-nos aquesta obra com l’últim capítol del seu llegat. Un àlbum bastant instrumental i que quan hi trobem veus sempre és amb unes melodies estranyes, com les de la cançó “Tusan Homichi Tuvota” a la que han estat capaços d’incloure un Dulcimer, que és una mena de Cítara trapezoidal.

The Overview – Steven Wilson

Amb expectatives desbordades vaig prémer el play de The Overview, perquè Steven Wilson mai defrauda. Fins i tot quan coqueteja amb la comercialitat, aquest pecat inconfessable en cercles progressius, sempre ha sabut equilibrar les seves ambicions amb aquella dosi de genialitat que el fa únic. Així doncs, la idea d’un retorn al progressiu feia pensar en una obra expansiva, d’aquelles que requereixen més d’una escolta per revelar-se en tota la seva magnitud.

Els millors, o no, Àlbums de 2024

Els membres de l’Associació Musical Tótum Revolútum han emés les seves votacions al respecte de quin han estat els àlbums més destacats de 2024. I ho han fet en tres categories: Millor àlbum, millor debut i millor àlbum català.

Temes TOP 10

Volem compartir-vos, sense cap pretensió més enllà de compartir bona música, 10 temes que ens han agradat força el 2024. Tant de bo els gaudiu tant com nosaltres quan els vam descobrir i ens van meravellar. I si ja els coneixeu, sempre és bon moment per tornar-los a gaudir.
Agrair-vos a tots els que recolzeu aquest projecte i, especialment, als que poden participar més activament. Els millors desitjos per aquest 2025

Opeth: “The last will and testament” (2024)

Cinc anys d’espera, amb un aperitiu pel mig en forma de banda sonora elaborada per Mr. Akerfeldt en solitari (“Clark”), i tres àlbums d’estudi de White Stones (projecte d’en Martin Mendez), han provocat que hi hagi veritable expectació per la nova observació d’estudi dels Opeth.

Devin Townsend “PowerNerd”

Cada nova entrega del prolífic canadenc és un enigma. En Devin Townsend ja ens té acostumats a fer canvis de projectes amb diferents orientacions, conceptes i tractaments musicals. Tant ens pot fer una entrega de demolidors temes com ens presenta una trastornada òpera space-rock.

Haishen “Awaken the Endless Deep”

Els estadounidencs Haishen debuten amb un treball de llarga durada. No ens havien arribat ecos del seu primer extended play homònim, i publicat el 2020. Aquest cop sí que podem fer noticia d’una banda emergent que ens deixa bocabadats amb les seves composicions sublims.
“Awaken the Endless Deep” es centra en temàtiques de mitologia xinesa; no en va Haishen significa Déu del Mar. Fet que no es comú trobar en bandes de heavy prog o metal prog com aquesta. Xuhao s’encarrega de les guitarres i les veus, Justin Montione del baix i cors, i Randy Rowe Jr. de les bateries

Scroll to Top