Mary Halvorson es una guitarrista nord americana de jazz avant-garde. Es parla de jazz de avantguarda a tot allò que es va inventar als anys seixanta i setanta, així que potser tocaria revisar aquest terme. Però, independentment, és cert que és una de les guitarristes més reputades del panorama jazzístic internacional
Per aquest treball torna a comptar amb músics de la seva confiança: El trompetista Adam O’Farrill, la trombonista Jacob Garchik, la vibrafonista Patricia Brennan, el bateria Tomas Fujiwara, i el baixista Nick Dunston.

Advertència: Si ets fan de Neal Morse, aquesta ressenya pot ferir la teva sensibilitat.
Sota la sempre pretensiosa etiqueta d’òpera rock ens arriba la segona entrega de la història del clarivident Josep, explicada en el llibre del Gènesi de la Bíblia. Venut com esclau pels seus gelosos germans i posteriorment empresonat, en cert moment interpreta els somnis del faraó d’Egipte que l’acaba anomenant virrei.

Santacreu és un trio barceloní que defineixen la seva música com post-metal doom. Enguany han començat portant-nos un molt bon treball que segur que entusiasmarà als fans d’aquests estils propers al noise rock. Guillem Bosch a la bateria, Eugeni Pulido a la veu, guitarra i teclats, i en Kandro Ruiz al baix.
És el seu primer àlbum de llarga durada després d’haver ja publicat un EP: “L’oblit” (2020). I certament s’ha de dir que la millora en la producció és positiva.

Estrenar l’any amb un treball com aquest fa trempera. Rabea Massaad, que també té treballs sota l’àlies de The Totemist, és un músic anglès multi instrumentista d’aquests que fa rabieta per què t’ho toca tot a un nivell estratosfèric, especialment la guitarra.
I és un exemple de com els temps canvien, per què té una faceta importantíssima com a youtuber que li permet, a més de demostrar la seva classe, poder fer vídeo blogs i gear reviews, convenient promocionades, clar.
I, el més destacable, és que trenca el axioma de rock progressiu = temes llargs. Tot el contrari, com ja escoltareu.

Marco Minnemann té una impressionant carrera musical com a bateria que l’ha fet mereixedor d’una entrada a la viquièdia que us recomano visitar per veure la categoria de la gent que se’l rifa per participar als seus àlbums: Paul Gilbert, Mike Keneally, Joe Satriani, Steven Wilson…
Però també és un multiinstrumentista que aquí ha gravat piano, guitarra, baix i, òbviament, bateria. Rodejant-se d’uns col·laboradors de magnitud estratosfèrica: Les veus de Mikaela Attard, Pauline Cattiaux, Kotono Omori, Yui Takahama i Kendall Yates, els saxofons de Mark Hartsuch, i les guitarres de Kurt James, Alex Lifeson, Loida Liuzzi, Randy McStine (també amb veus) i Martha Pagan.

Pels amants del metall fosc i amb guturalitat, però alhora amb una sensibilitat especial per les harmonies clàssiques, els italians Wake Arkane ens porten una de les últimes novetats del 2023. “Awakenings” és una mostra del que ells anomenen Death Metal with Pathos, que és una mena d’expressar les passions a través de la teatralitat intentant apartar el públic del seu Ethos o estat convencional. Es veu que van estudiar quelcom de teatre clàssic grec i ho volen aportar.
Vaja, que intenten ser una mica histriònics. Per tant, segurament deu ser més enriquidor veure els seus espectacles en directe. Posarem una espelma a Santa Cecília a veure si ens porta per les nostres terres a Chicco De Zanni (bateria), Andrea Grumelli (baix), Mike Lunacy (Veu) i Riccardo Rebughini (guitarres, cors i piano).

Andy Timmons deuria pensar que: a bodes em convides, quan Steven P. Haas li va demanar de fer el treball debut de The Hass Company, tenint crèdits a tots els talls i sortint a la portada amb un featuring destacat. Resulta que el senyor Haas és un ex-executiu nord-americà que havia estat membre del Consell de Direcció de la Cambra de Comerç de Tomball i del Consell de Direcció Houston Greater Better Business Bureau, ambdós a Texas.

En aquests dies d’excessos gastronòmics hi ha un moment on us vindrà de gust una bona amanida, o unes verdures ben cuites. I això és exactament el que ens ofereixen els alemanys Small Strides en el seu àlbum debut. Un treball fi, pulcre, distingit i refinat.
Els components són Leo Bernard (veu i teclats), Manuel Tesch (guitarra i cors), Sven Heine (baix) i Malin Weber (bateria). Segurament hi ha coses a millorar ja quasi sempre hi ha un procés de maduració al prendre experiència. I així esperem que passi ja que se li veu un potencial atractiu i engrescador.

Art Against Agony és un col·lectiu d’artistes que va començar com a banda de jazz i metall progressiu instrumental l’any 2012 a Stuttgart. A més de música, també forma part de la seva obra l’art fotogràfic i videogràfic, i les performances. Tots els membres del projecte utilitzen pseudònims per cobrir els seus noms i màscares per cobrir-se la cara. Guau!, súper original!

Kuervos del Sur es una banda xilena de rock oriünda de Curicó. Està formada per Diego Contreras (baix), Pedro Durán (guitarres), Gabriel Fierro (bateria), Jorge Ortiz (charango i quena), Nicolás Quinteros (teclats) i Jaime Sepúlveda (veus).

Suècia sempre ha destacat per ser cantera de grups de Death Metal i Black Metal. Però tot Yin té el seu Yang, i aquest és el sextet Moon Safari. Actualment està format per: Sebastian Åkesson (teclats, guitarres i cors) Simon Åkesson (veu principal i teclats), Pontus Åkesson (guitarres i cors), Mikael Israelsson (bateria, percussió i cors), Petter Sandström (veu principal, guitarra acústica i harmònica) i Johan Westerlund (baix i cors); aquí canta tot crist.

Des de Baltimore ens arriba el nou treball de Polkadot Cadaver, que no deixarà indiferent a ningú per divertit, extravagant i bisbètic. D’aquests que has d’escoltar un cop sí o sí, i després us sorgirà la pregunta de: M’ha agradat?

Verneri Pohjola, trompetista finés i fill del reconegut baixista Pekka Pohjola (Wigwam), ha elaborat el seu novè treball i està ple de complexitat i subtileses que el fan més que recomanable escoltar. Per construir-lo ha comptat amb Kit Downes al piano i teclats, Jasper Hoiby al contrabaix i Olavi Louhivuori a la bateria.

Helga ens presenta el seu primer treball discogràfic de llarga durada. El projecte de la sueca Helga Gabriel (veus) s’ha convertit en banda al traslladar-se a les terres britàniques de York i fer participar a Cameron Gledhill (guitarra), Ryan Fairclough (baix), Sami Javed (bateria) i Cai Sumption (guitarra). Tot i aquesta emigració, continua realitzant cançons en suec, tenint temes en aquest idioma i d’altres en anglès.

Des de terres castellanes ens arriba el nou treball del duo TodoMal, que está molt bé. Javier Fernández (guitarres, baix, teclats i bateria) i Christopher B. Windman (veus, guitarres i teclats) van obtenir bones crítiques pel seu primer àlbum: “Ultracrepidarian” (2021). I, segurament aquest “A Greater Good“ també en recollirà.
Podríem definir-los com un projecte d’Epic Doom, però amb una línia més suau i sofisticada, i no tan metal. Així que els que xalàveu amb Candlemas o Solitude Aeternus gaudireu força. El problema el tindrem per fer la ressenya sense dir la paraula “èpica”.

Des de Barcelona Saturna ens ofereix el seu nou treball: “The Reset”. I el primer que hem de dir és que el salt qualitatiu a la producció, respecte gravacions anteriors, ha estat notable, tant a nivell conceptual com tècnic. Sense perdre la perspectiva del seu estil, han refinat la cruesa que proporcionaven per aconseguir un so impecable.

Després de 21 anys sense publicar cap treball amb composicions noves, per què ja sabeu que “Scratch My Back” (2010) i “New Blood” (2011) no tenien temes nous, Peter Gabriel publica “i/o”, després d’anar-nos ensenyant diversos singles.

Els badalonins Big Bang ens presenten el seu cinquè treball discogràfic. La banda està formada per Siscu Carrasco a la bateria, Frederic DaVeins al baix, Francisco Rubiales a la guitarra i Manuel Rubiales a la veu.

El tàndem que formaven Steve Babb i Fred Schendel des de 1992 ha canviat. Aquest cop a Glass Hammer, Steve Babb s’ha fet càrrec dels teclats, guitarres, baix, percussions i veus; Hannah Pyror és la veu principal per quart àlbum consecutiu. Amb Reese Boyd a les guitarres i Randall Williams a la bateria com a noves incorporacions. I com artista convidat tenim al propi Fred Schendel a les guitarres i bateries al tema “Rift At Wasp-12”, certament estrany.

El bateria neozelandès Myele Manzanza acaba de publicar el que és el seu desè treball. I un cop més, des de que va començar la sèrie de “Crisis & Opportunity”, ens porta a la seva versió particular d’una línia de jazz. Si al primer volum teníem els sons del jazz modal més clàssic, a l’estil de Herbie Hanckock o Miles Davis, en el segon volum va entrar de ple en uns ambients més del jazz fusió, amb idees properes al jazz rock, folk, passatges experimentals, etc. En el tercer volum, en canvi, explorava els camins sinuosos del acid jazz i el jazz electrònic.
Així que: Què ens depara el volum número quatre?