L’any passat vaig trobar-me amb l’àlbum debut “Stoned Statues” (2022) d’aquesta banda finesa formada per Markus Hakala (Guitarra i Veus), Jenna Julie (Veus i baix), Allu Tanskanen (Bateria). Immediatament vaig quedar enamorat, així que no us espereu un exercici d’objectivitat. I menys encara quan aquesta quitxalla fa música de tremenda qualitat i estant intentant guanyar-se la vida i fer-se un nom. Gent com aquesta cal recolzar-la i donar-li altaveu.
Per mi encara és millor “Guardian” que el seu primer treball i és un grup que val molt la pena seguir-lo de ben a prop.

El teclista francès Vivien Lalu està prolífic, cosa que no ens ha d’estranyar degut a la bona rebuda del seu anterior treball com Lalu que era “Paint the Sky” (2022), i fins i tot us diria que encara resulta millor aquest “The Fish Who Wanted To Be King”, com a mínim en quant en producció.

Un àlbum de King Gizzard and The Lizard Wizard és com una capsa de bombons: Mai saps el que et tocarà. Així que després de fer un sorprenent i excel·lent àlbum de Metall psicodèlic, bordejant les fronteres del Trash metal, que era “PetroDragonic Apocalypse” (2023), ara van i ens planten un treball electrònic, sense guitarres ni bateries acústiques. Podeu passar d’escoltar-lo i anar directament a “PetroDragonic Apocalypse” que és un discarral.

Aquesta ressenya m’ha portat a algunes reflexions que us comparteixo, així que prepareu-vos per una xapa que ni el mateix Roger Waters us donaria. Però com que soc més assertiu que el iaio Roger us faig un resum per si voleu passar de les meves cabòries. Si t’agrada Muse llavors escolta alguns temes d’aquesta banda.

Una de les millor bandes de Trash metal del planeta no està formada per Johanssen, Andersen, Thorgenssen o similars. Guillermo Izquierdo (veu i guitarra), José J. Izquierdo (baix), Davish G. Álvarez (guitarra) i Víctor Valera (bateria). D’Albacete que son i així es presenten als seus directes.

La fantàstica pianista Hiromi Uehara ens presenta el seu nou projecte en format quartet amb Hadrien Feraud (baix), Gene Coye (bateria) i Adam O’Farrill (trompeta).

Portàvem advertint a Tòtum Revolutum que se’ns venia nou àlbum de Tauk i ja el tenim aquí. “Equalizer” és un àlbum amb metratge dels d’abans: 35 minuts i d’alta qualitat tots amb una excel·lent producció; fent honor a la dita de que el breu, si bo, dos cops bo.

Aquest any és el de la tornada de la banda del quartet de Salt Lake City: Advent Horizon. A destacar que no havien publicat cap àlbum des de “Stagehound” (2015) i ens presenten ara “A Cell to Call Home”, disc conceptual sobre l’amor com a motor per superar les addicions.No cal presentar a Rogelio Aguas. El que cal dir és que ha tingut l’ocurrència de reinterpretar el mític àlbum de Pink Floyd: “The Dark Side of the Moon” (1973) ¿Què podia sortir malament?