El teclista francès Vivien Lalu està prolífic, cosa que no ens ha d’estranyar degut a la bona rebuda del seu anterior treball com Lalu que era “Paint the Sky” (2022), i fins i tot us diria que encara resulta millor aquest “The Fish Who Wanted To Be King”, com a mínim en quant en producció.
Un àlbum de King Gizzard and The Lizard Wizard és com una capsa de bombons: Mai saps el que et tocarà. Així que després de fer un sorprenent i excel·lent àlbum de Metall psicodèlic, bordejant les fronteres del Trash metal, que era “PetroDragonic Apocalypse” (2023), ara van i ens planten un treball electrònic, sense guitarres ni bateries acústiques. Podeu passar d’escoltar-lo i anar directament a “PetroDragonic Apocalypse” que és un discarral.
Aquesta ressenya m’ha portat a algunes reflexions que us comparteixo, així que prepareu-vos per una xapa que ni el mateix Roger Waters us donaria. Però com que soc més assertiu que el iaio Roger us faig un resum per si voleu passar de les meves cabòries. Si t’agrada Muse llavors escolta alguns temes d’aquesta banda.
Una de les millor bandes de Trash metal del planeta no està formada per Johanssen, Andersen, Thorgenssen o similars. Guillermo Izquierdo (veu i guitarra), José J. Izquierdo (baix), Davish G. Álvarez (guitarra) i Víctor Valera (bateria). D’Albacete que son i així es presenten als seus directes.
La fantàstica pianista Hiromi Uehara ens presenta el seu nou projecte en format quartet amb Hadrien Feraud (baix), Gene Coye (bateria) i Adam O’Farrill (trompeta).
Portàvem advertint a Tòtum Revolutum que se’ns venia nou àlbum de Tauk i ja el tenim aquí. “Equalizer” és un àlbum amb metratge dels d’abans: 35 minuts i d’alta qualitat tots amb una excel·lent producció; fent honor a la dita de que el breu, si bo, dos cops bo.
Aquest any és el de la tornada de la banda del quartet de Salt Lake City: Advent Horizon. A destacar que no havien publicat cap àlbum des de “Stagehound” (2015) i ens presenten ara “A Cell to Call Home”, disc conceptual sobre l’amor com a motor per superar les addicions.No cal presentar a Rogelio Aguas. El que cal dir és que ha tingut l’ocurrència de reinterpretar el mític àlbum de Pink Floyd: “The Dark Side of the Moon” (1973) ¿Què podia sortir malament?
Aquest passat 12 d’abril vam tenir l’oportunitat d’endinsar-nos en dues propostes que es troben dins el post-rock però amb característiques molt pròpies.
Han passat 30 anys des de la creació de la banda Otxque!, un grup de rock simfònic originari de la Canonja (Tarragonès, Catalunya), actiu entre 1990 i 1994. Durant la seva trajectòria, van enregistrar un àlbum i van ser proclamats guanyadors del concurs Canya’n’roll ’93 de Tarragona. Avui hem gaudit d’un extraordinari concert en el Tótum Revolútum.
Festa grossa aquest dissabte al Tòtum, amb tres bandes marca de la casa: solvents, arriscades i amb qualitat contrastada.
Una sessió més del Tótum Revolútum però no una sessió qualsevol. Gran nit de Regna i un gran debut del trio Tri-M a Calàbria 66.
Sixstring i Vincent Black Shadow al Tótum Revolútum en un concert solidari pels afectats de la DANA.
El passat dimarts dotze de novembre, gràcies a la col·laboració entre Piñata Music, The Project i el 56è Festival de Jazz de Barcelona, els poc més de quatre-cents assistents vam tenir l’enorme plaer d’assistir a un concert estratosfèric, el del baixista, cantant i compositor , Dywane Eric Thomas Jr., més conegut com MonoNeon.
El passat dimarts dotze de novembre, gràcies a la col·laboració entre Piñata Music, The Project i el 56è Festival de Jazz de Barcelona, els poc més de quatre-cents assistents vam tenir l’enorme plaer d’assistir a un concert estratosfèric, el del baixista, cantant i compositor , Dywane Eric Thomas Jr., més conegut com MonoNeon.
De la mà de Aloud Music, ens visitaven Russian Cicles en el que representava el final de la seva recent gira europea.
Els de Chicago ja havien passat per Barcelona per presentar el seu últim treball d’estudi Gnosis (2022) però pels amants d’aquest power trio sempre hi ha una bona excusa per gaudir del seu poderós directe.
El públic va entrant a Calabria 66. Alguns saben (o millor dit, hauran intuït) quina banda vénen a veure avui: En el vídeo gravat per l’organització s’anunciava “un concert sorpresa” mentre la persona en qüestió consumia el contingut d’una bossa de Cheetos i llegia una revista. A pocs minuts de començar el directe, s’escolten al backstage uns crits d’ànim. Que comenci la bogeria!
Senyores i senyors del jurat, havent promès dir tota la veritat, no tinc més remei que explicar-vos tots els detalls esdevinguts la nit del 17 de juny i assenyalar el culpable i els causants d’aquest gloriós contratemps…Sens dubte, el guitarrista nord-americà Richie Kotzen va ser el principal culpable del que va passar aquest dilluns de juny a la Sala Salamandra. Situat en una posició propera a l’escenari, vaig poder veure com disparava directament i repetidament al cor de les ànimes rockeres congregades a la sala. Sàpiguen que jo mateix em vaig veure afectat intensament per aquest atac indiscriminat i fins i tot em va arribar a saltar alguna llàgrima d’emoció.
