Metal
Lepidoptera Records · 25 de setembre del 2026
«Mantree I» dura onze minuts i vint-i-tres segons i és la targeta de presentació de Bigmoth: guitarra i baix en moviment constant, canvis de mètrica que no s’anuncien i una veu, la de Zemfira Baghirova, que passa del cantat al grunyit sense fer-ne cap cerimònia. Es desinfla a posta al final, en un tram atmosfèric que empalma amb «Mantree II: Coma» (4:39), la seva parella curta, on el procés va al revés: comença en net, acumula tensió gairebé tota la peça i esclata al tram final. Les dues juntes fan setze minuts dels trenta-cinc que dura el disc.
La bateria que lliga tot això no és la del grup. Jynn de Jongh consta com a bateria de Bigmoth i surt als vídeos en directe, però els cinc talls els va gravar Mike Malyan, de Monuments, i es nota com en depèn el disc: és la bateria la que sosté les quatre o cinc direccions per on estiren les cançons, i la que decideix si un canvi de mètrica es llegeix com una idea o com una costura. Un debut que s’ha de vendre per la compenetració d’un quartet està fet, en la part que més el determina, per un convidat.
La resta del programa no repeteix l’esquema de l’obertura. El tall que dona nom al disc (5:49) construeix la primera meitat sobre un ritme funky i melòdic abans de trencar-se, «You’re In Everything» (6:34) és la peça on la banda es queda més estona en to menor i «Meggah Konstrukt» (7:00) ataca des del primer segon i acaba en un minut de calma. Cinc talls i trenta-cinc minuts i vint-i-cinc segons. El grup ho resumeix a la seva promoció com «és pesat, és groovy, és progressiu… són moltes coses», i la part que queda per resoldre és qui ho toca: de Jongh no ha gravat cap d’aquests cinc talls.
Valoració: 7.8/10
Text de Roger Estivill