Cheeto’s Magazine al Tótum Revolútum
15/07/2024 (Tótum Revolútum-Barcelona)
Sala : Auditori Joan Bordetes Calàbria 66
Fotografía: Jordi Amela (@amela_photo_concert)
Redactora : Monique van der Kolk
Cheeto’s Magazine són :
Esteban Navarro : Veus
Matias Lizana : Teclats
Manel Orella : Guitarra
Alex Marques : Baix
Gerard Sala : Batería
El públic va entrant a Calàbria 66. Alguns sabent (o millor dit, hauran intuït) quina banda venen a veure avui: En el vídeo gravat per l’organització s’anunciava “un concert sorpresa” mentre la persona en qüestió consumia el contingut d’una bossa de Cheetos i llegia una revista. Pocs minuts abans de començar el directe, s’escolten al backstage uns crits d’ànim. Que comenci la bogeria!
He de ser sincera: és la segona vegada que assisteixo a un directe de Cheeto’s Magazine, i la primera vegada va ser fa uns 12 anys. Per tant, no sé del tot què m’espera. Decideixo deixar-me portar.
Pugen a l’escenari els 5 músics que formen la banda. I com que no sé els seus noms, els donaré el nom d’un color, corresponent al color del vestit (ajustat, molt ajustat) que cadascun porta. Vull pensar, a la vegada, en els noms secrets de cada membre del repartiment de “Reservoir Dogs”, on cada actor té nom de color. Tenim Fúcsia a la guitarra; Taronja a la bateria; Blau als teclats i veus (principals); Verd a l’altre teclat i més veus i finalment Groc al baix. Els 5 porten un somriure d’orella a orella. Cosa que jo mateixa, en breu, també.
Al llarg del directe penso a estones que estic veient un directe d’una bossa de confetis. En altres moments els Teleñecos o els Fraggle Rock. O fins i tot dibuixos animats. I no, no ho dic des del menyspreu. Ho dic pels colors, les veus, la dinàmica, la bogeria, els sons, els samples. Cheeto’s Magazine no avorreix per l’espectacle que ofereix. Són capaços de donar una altra dimensió als seus temes de 20 minuts. A mi, personalment, m’ha encantat. A més, si Peter Gabriel podia fer el que feia en la fase inicial de Genesis. Si Fish es pintava la cara en la seva època a Marillion. Per què Cheeto’s no?
Musicalment, què puc dir? Aquest arc de Sant Martí musical és un plaer per a les orelles: En aquest escenari hi ha molt talent i molta creativitat. Hi ha pinzellades de glamrock, de reggae, guturals, d’anuncis (alè de Licor del Polo!)… Però tot embolcallat en un so de rock progressiu en estat pur. Aquest concert sorpresa sens dubte ha estat un regal.
En finalitzar el directe de més o menys una hora i mitja, ens expliquen que aquest concert ha estat el seu assaig general abans de marxar a Alemanya. Concretament: Night of the Prog a Loreley. Un honor per a ells ser-hi, sens dubte!
I si la reacció, l’aplaudiment i els crits del públic a Calabria 66 van ser els que van ser… A Loreley… la petaran!
