Donny McCaslin
Organitza : Voll-Damm Festival de Jazz de Barcelona
Sala : Conservatori del Liceu
Fotografía: Jordi Amela (@amela_photo_concert)
Redactor : Carles Pinós
El passat dilluns 6 de novembre vam tenir el privilegi d’assistir al concert de Donny McCaslin Quartet, actuació emmarcada dins de la programació del Voll-Damm Festival Jazz Barcelona 2023. El quartet, format per Donny McCaslin (saxo tenor), Jason Lidner (teclats, electrònica), Tim Lefebvre (baix) i Antonio Sánchez (bateria) ens va presentar el treball més recent del músic, ‘I Want More’ (2023), el qual ens va oferir una actuació trepidant i d’alt voltatge deixant bocabadats als presents.
El concert va començar amb el tema ‘Stria’, tema inicial del seu treball més recent, el començament del qual amb un so de baix sintetitzat atmosfèric i un desenvolupament de base electrònica que ens va posar en situació i va precedir a un *riff obstinat, marcat i hipnòtic de Donny McCaslin que va suposar l’esclat inicial d’aquest, que va desembocar en un tema marcadament jazz-rocker pròxim als postulats estètics d’un Michael Brecker.
El concert va prosseguir en la seva línia més habitual nu jazz, amb un Jason Lidner fregant l’excel·lència on va dibuixar uns traços melòdics i harmònics sumptuosos. Van sonar, entre altres, temes del seu últim disc com ‘Fly My Space Ship’ i ‘Hold em Tight’; el quartet en tot moment es va mostrar contundent, amb un Donny McCaslin imaginatiu i un Jason Lidner molt abrigallat amb els seus sintetitzadors.
El punt més emotiu del concert va ser l’homenatge que van fer els músics a David Bowie amb la interpretació del tema ‘Lazarus’ del seu últim treball ‘Blackstar’ (2016). Encara que Donny McCaslin ja posseïa una carrera consolidada, ja des dels seus inicis dins de la Maria Schneider Orchestra, ell i els seus companys de viatge es van donar a conèixer al gran públic gràcies a la gravació de l’últim disc de Bowie; a excepció d’Antonio Sánchez (que va substituir a Mark Guiliana), els integrants del quartet van ser els músics del desaparegut cantant i compositor.
El concert, malgrat els problemes tècnics que va tenir el nostre protagonista amb el cable i el micro, va ser una actuació memorable on el quartet va anar navegant pels diferents racons de la fusió, a vegades evocant a un Joe Zawinul en pla Weather Report i altres vegades enarborant la modernitat en una festa loquaç quasi techno sense tot just despentinar-se. El so de la banda es va mantenir compacte durant tot el concert malgrat reconèixer que Antonio Sánchez a penes va poder assajar amb la resta de músics. En definitiva, vam estar davant d’una proposta d’alt voltatge i d’un dels màxims exponents d’aquesta nova visió de la fusió en ple segle XXI.
