Metal
Napalm Records · 2 d’octubre del 2026
El tema títol de «The Legend of the Six Kings» dura quatre minuts i cinquanta-un segons i és el tall més llarg dels deu. Darrere seu no hi ha res que passi dels quatre: «Who Wants to Burn in Heaven» es queda en tres cinquanta-set, «Lightning in the Sky» en tres trenta, «Through the Fire» en tres dos. El disc sencer fa trenta-sis minuts i set segons. Frozen Crown van sortir de Milà el 2017 i aquest és el sisè disc que fan en vuit anys; va sortir el 2 d’octubre i és el segon que els publica Napalm després de «War Hearts» (18 d’octubre del 2024), quan els quatre primers havien estat a Scarlet.
Dins d’aquest format, el repartiment de feina és clar. La veu de Giada Etro porta les melodies i Federico Mondelli hi fa la segona veu, els teclats i una de les tres guitarres; les altres dues són d’Alessia Lanzone, que hi va entrar el 2023, i d’Aleksandra Stamenković —Alexandra Lioness, de Jenner—, que va substituir Fabiola Bellomo el maig del 2025, amb Francesco Zof al baix i Niso Tomasini a la bateria. «The One» (tres dotze) va ser el primer avanç, el 24 de juny; «Reborn» (tres trenta-tres) va sortir el 28 de juliol i «Who Wants to Burn in Heaven» el 26 d’agost. Tres senzills de tres minuts i mig per anunciar un disc de trenta-sis.
Un disc que es diu «La llegenda dels sis reis» i que deixa el relat per al tall que el tanca és un disc que no es dona temps d’explicar-lo: deu peces de tres minuts i mig de mitjana no sostenen cap arc narratiu, i l’única que té espai per fer-ho és l’última. A sobre, al mig del repertori hi ha «Iris» (tres quaranta-cinc), una versió de la balada dels Goo Goo Dolls que Napalm va publicar l’1 d’octubre com a EP de quatre talls a part. Com a senzill té sentit; com a cinquena peça de deu, trenca el fil que les altres nou intenten mantenir.
L’ofici no falla. «River of Time» (tres vint-i-cinc) i «To the Stars» (tres trenta-dos) fan exactament el que han de fer amb el minutatge que tenen, i «Winter Hearts» (tres vint-i-un) demostra que la banda sap resoldre una cançó sencera en el temps que d’altres dediquen a la introducció. És un disc ben fet que ha triat ser curt, i la factura no té retret; l’ambició del títol, sí.
Valoració: 7.0/10
Text de Roger Estivill