Kee Avil – Vapor

Alternatiu

Portada de «Vapor», de Kee Avil

NNA Tapes · 9 d’octubre del 2026

Els vuit talls de «Vapor» es diuen «itch», «un», «crying», «beg», «delay», «clic», «sen» i «meld», tots en minúscula i cap de més de tres minuts i quaranta-vuit segons. El mètode explica la forma: Vicky Mettler, que signa com a Kee Avil, els va anar publicant d’un en un al llarg del 2026 a mesura que els tancava, com un diari sonor, i només al final els ha reunits en disc. Ella ho justifica dient que la inspiració és com el vapor, que apareix i es dissipa de seguida, i que així no ha de pensar gaire endavant.

És el tercer disc de la guitarrista de Montreal i el primer que no surt a Constellation: «Crease» (març del 2022) i «Spine» (maig del 2024) van sortir tots dos al segell de casa, i «Vapor» arriba per NNA Tapes. El canvi coincideix amb una manera de treballar més tancada: la producció és de Mettler amb Zachary Scholes, que també grava i mescla, amb masterització de Guy Hébert a Concrete Mastering. La portada és una imatge de Monse Muro sobre una peça d’Elisabeth Perrault.

El material de sempre hi és: guitarra tractada, veu molt a prop del micròfon i producció electrònica que posa en qüestió què és melodia i què és soroll. «crying» i «beg» són les dues cares de l’operació. A «crying», tres minuts i trenta-quatre, la línia vocal aguanta el centre i l’electrònica l’envolta sense tapar-la; a «beg», dos minuts i quaranta-vuit, passa el contrari i el que queda és textura amb un rastre de cançó a dins. «meld», que tanca amb tres minuts i nou segons, és el tall on l’equilibri es troba millor, i no sembla casualitat que sigui l’últim en ordre d’escriptura.

La reserva ve del mètode i no dels talls. Vuit peces d’entre dos minuts i trenta-sis segons i tres minuts i quaranta-vuit sumen vint-i-quatre minuts i cinquanta-cinc segons: cap idea no té prou espai per anar enlloc, i la cohesió que Mettler esperava trobar «de manera natural» al final acaba sent més una uniformitat de to que un recorregut. Qui la segueixi des de «Spine» hi sentirà la mateixa veu amb menys arquitectura; qui hi arribi ara tindrà una porta curta i ben feta, amb el disc del 2024 esperant al darrere. El suport del Canada Council for the Arts hi consta als crèdits, i es nota en una gravació que no té res de precària.

Valoració: 7.2/10

Text de Marçal Bonastre

Desplaça cap amunt