Un àlbum de King Gizzard and The Lizard Wizard és com una capsa de bombons: Mai saps el que et tocarà. Així que després de fer un sorprenent i excel·lent àlbum de Metall psicodèlic, bordejant les fronteres del Trash metal, que era “PetroDragonic Apocalypse” (2023), ara van i ens planten un treball electrònic, sense guitarres ni bateries acústiques. Podeu passar d’escoltar-lo i anar directament a “PetroDragonic Apocalypse” que és un discarral.
Però la novetat és “The Silver Cord”. Val a dir que és un treball doble en el que la segona part són els extended mixes de les set cançons originals i, per tant, no comentaré.
Per sort no estem a l’època en que et compraves un disc perquè t’agradava la banda i al posar l’agulla al vinil et venien ganes de cridar: “Torneu-me els diners!” acompanyat d’uns quants exabruptes. Les xarxes i les aplicacions et lliuren d’aquests disgustos. Ara escoltes i si t’agrada entres al seu website i els hi compres alguna cosa.
I tot i amb això, si ets sabedor de la trajectòria de la banda doncs resulta que no tens res a queixar-te perquè és el seu modus operandi, fer cada dia una cosa radicalment diferent independentment del que s’esperi d’ells. I això és bo per la llibertat musical, però perillós per l’oient.
“Thelia” obre el treball amb una cançoneta lleugera i trivial que no té res d’especial. En canvi “The Silver Cord” recorda en el seu inici a composicions de Jean Michel Jarre preservant el motiu rítmic del tema anterior i amb una veu psicodèlica que li aporta quelcom interessant i va girant cap una part intermèdia i un final no gaire transcendent.
I amb un aire més ballable, sense ser punxable a les boîtes (fa temps que no surto), tenim “Set”, on també hi introduiran una part rapejada i unes melodies bastant personals per acabar canviant les revolucions per concloure.
Un nou tema bastant prescindible és “Chang’e”. A veure, el que passa és que aquests senyor són l’avantguarda, i és el que està més a l’última de l’alternatiu, i te’ls porten al Primavera Sound que és molt cool, i és cert que s’han guanyat una respectabilitat perquè anteriors treballs han ratllat altes quotes de qualitat i originalitat. Però això és un petardo dels bons.
I a Totumrevolutumpress no tenim cap intenció de fer crítiques destructives per tenir visites, ni complaents perquè tampoc “ens compren” un article i, per tant, no ens devem a ningú. Ara bé, si us fixeu en les ressenyes que s’ha publicat d’aquest àlbum cap parla estrictament d’ell sinó que diuen coses donant voltes al no res. I quan veuen que el següent tema es diu “Gilgamesh” llavors copien una parrafada sobre els sumeris que han tret de la Viquipèdia, o comencen a reflexionar sobre treballs anteriors de la banda, etc. I ho fan perquè no poden dir que aquest exercici d’autodisplicència que han fet té un resultat tant horrorós com el “Kid A” de Radiohead, ja que demà la promotora els hi retiraria totes les comandes d’articles.
Per cert, “Gilgamesh” és un tema que intenta donar un aire experimental amb uns vocoders i efectes a unes seqüències de bastant de poc gust musical. I tres quarts de mateix trobem a “Swan Song”, però certament aquí hi ha uns cors bastant melòdics que surten de la línia que manté el tema fent una mica més amable l’escolta.
I per sort arriba “Extinction” que em deixa en safata fer un acudit sobre que millor que s’extingeixi aquest treball, però no el faré que em diuen hater. És un altre tema que té com a leitmotiv una melodia de teclat que recorda sospitosament al tema de la sèrie “SWAT”, més coneguda entre els més vells com “Los Hombres de Harrelson”, així en castellà.
Mireu, no perdeu el temps. El dia que vinguin a oferir un directe els King Gizzard and The Wizard Lilard us recomano moltíssim que aneu a veure’ls perquè és una banda de qualitat, amb un directe impressionant, intens i espectacular a nivell musical que val cada euro de l’entrada. Però serà una capsa de bombons.
Redactor : David Sàez