El teclista francès Vivien Lalu està prolífic, cosa que no ens ha d’estranyar degut a la bona rebuda del seu anterior treball com Lalu que era “Paint the Sky” (2022), i fins i tot us diria que encara resulta millor aquest “The Fish Who Wanted To Be King”, com a mínim en quant en producció.
Torna a comptar amb la mateixa formació, afegint aquest cop al neerlandès Matt Daniel (teclats), que comparteix nacionalitat amb Joop Wolters (baix i guitarra), a més de Jelly Cardarelli (bateria) que és francès com el propi Vivien Lalu (teclats) i, potser el nom més reconegut, l’anglès pluriempleat Damián Wilson (veus) que el coneixeu d’altres formacions com Arena, Threshold i més grups de qualitat que els podeu trobar llistats a la Viquipèdia
Per començar tenim “Forever Digital” com a carta de presentació del que trobarem a partir d’ara: Un concepte bastant clàssic de Rock progressiu a l’estil de Neal Morse o The Flower Kings, però en els espais més instrumentals tenim un clar referent en la banda canadenca Saga cosa que fa que un presti més atenció i interès. La cançó mostra un bon dinamisme, gran varietat d’ambients i una producció de gran qualitat. Excel·lent i prometedor inici.
El següent tall és l’epònim a l’àlbum: “The Fish Who Wanted To Be King”. Després d’una introducció suau, tenim una primera part ben moguda que sorprèn a l’esperar el contrari. Potser a algú li pot resultar cursi, però de seguida els arranjaments la porten cap a espais més digeribles. I un cop més, tenim bastanta varietat, molt agradable i d’amable escolta. Però amb una estructura que posa a prova la capacitat memorística dels músics i un joc de velocitats fent una mena de start-stop que podria anar entrebancant el tema i no ho fa en absolut mostrant una gran riquesa conceptual.
“Deoxyribonucleic Acid” ens porta a terrenys més de cançó lleugera sense pretensions però amb la classe que ens tenen acostumats i un estil més similar a Toto en aquest cas. Malgrat que podríem arrufar el nas amb el solo de teclat una mica extravagant en quant el so escollit.
Imitant uns tons telefònics inicia “Is That A London Number” que un cop més ens porta a un tema molt del regust a Saga i Toto, fet que està molt bé perquè tant els canadencs com els estadounidencs estan afrontant la part final de la seva carrera i dona gust saber que Lalu està agafant-ne el relleu. Els arranjaments de teclats que estan en segon terme són molt bonics i tot està col·locat exactament al lloc on toca.
Una introducció de teclats i òrgan Hammond, més que clàssica en el prog, ens presenta “Amnesia 1916”. És el tall més llarg del treball i aquest cop anomenaré a Styx o a IQ com a referències, a part de les habituals que us he dit als que m’esteu llegint. I també dir-vos que tornem a tenir una estructura de tema ben complexa en una cançó que explora els camins del Neo-prog. Com la resta de cançons trobo que és una excel·lent composició i té molta profunditat per anar escoltant-la diversos cops gaudint del laberint musical a que ens conviden. Cal destacar el gust de Vivien Lalu als teclats, alguna melodia una mica happy pel meu gust, el solo final de guitarra molt floydià i que es fa curt, i una extraordinària suite com les d’abans, encara que aquest terme sempre sona pretensiós.
És lògic que després de tanta exigència en una escolta tinguem un tema més senzill, en aparença, com és aquest “A Reversal Of Fortune”. I en aquest cas, a més, instrumental per dotar d’aquest número que es creu obligat en un àlbum de progressiu “com cal”. Compta amb un solo de piano que ens porta a llenguatges jazzístics en la seva execució i, a modus de spoiler, us diré que el tema no acaba quan sembla, que no ho hauria de dir però així es demostra que un s’ho ha escoltat. Bonic solo de bateria que ens porta cap a la conclusió amb un darrer solo de guitarra.
I de rei a rei i acabarem per què s’acaba. “The Wondering King” ens inicia amb una introducció quasi a capella d’una melodia que s’anirà fonent per entrar a l’estrofa. I com que el metratge del treball és llarg, de 54 minuts, trobem tots els elements del long-play resumits en aquest darrer tall que aporta una última composició del mateix bon nivell que la resta.
Per mi és un luxe poder haver gaudit d’aquest àlbum i m’ho he passat molt bé ja que és amè, agradable i de gran qualitat. Molt prominent dintre del que portem de vida a Totumrevolutumpress. I si un és amant del gènere i de les bandes que he anat anomenant llavors també gaudirà d’aquesta delicatessen.
Redactor : David Sàez