Metal
Prog On! Recordings · 1 de setembre del 2026
Un EP de debò de death metal tindria un tall de dos minuts que entra i surt. «Lifeswallower» no en té cap: el més curt, «Abandon The Body Of Rot», fa quatre minuts i quaranta-nou segons, i els altres tres van dels cinc i cinquanta-dos als sis i trenta-dos. Vint-i-tres minuts i vint-i-cinc segons en total, repartits en quatre peces que es prenen el seu temps. Per a un primer lliurament és una declaració d’intencions: aquests quatre no volen que els escoltis el senzill.
Lifeswallower són quatre amics del sud d’Anglaterra que es van ajuntar per fer versions del death metal dels primers temps i van acabar escrivint. El resultat surt l’1 de setembre per Prog On! Recordings. «Defy My World» obre amb l’afinació baixa, la distorsió i el gruny profund d’escola antiga, i hi encaixa, sense que s’entengui del tot per què, uns trams progressius que tiren més cap a Devin Townsend que cap a Entombed. «The Trees Hide Their Bodies» canvia el registre: metal extrem més actual, més tècnica i una veu esgarrada més aguda per sobre.
La segona meitat se’n va cap al thrash. «Abandon The Body Of Rot» arriba amb el pols agressiu dels primers dies d’aquell estil i amb l’herència dels grups que l’han refet al Regne Unit, i «Compound Fears» tanca movent-se entre riffs nerviosos, melodies de guitarra etèries i veus que s’aixequen abans de tornar a caure en l’harmonia aspra i la ràbia. Calum Gibson, que l’ha ressenyat al DPRP, diu que sobre el paper aquella barreja no hauria de funcionar. Funciona, i funciona perquè els quatre talls estan tocats amb una precisió que no sol acompanyar una banda que s’ha fet al local tocant cançons d’altri.
La costura es veu massa. L’EP està partit per la meitat de manera massa neta —els dos primers talls són death metal, els dos últims thrash— i en cap dels quatre talls les dues bandes que hi conviuen no arriben a sonar alhora: el gir melòdic que obre «Compound Fears» cap a un altre lloc no apareix fins al tancament, quan ja no queda disc per desenvolupar-lo. Vint-i-tres minuts donen per presentar-se, no per resoldre res, i això és exactament el que fan.
Valoració: 7.2/10
Text de Roger Estivill