Maat-Pardals
TÒTUM REVOLÚTUM
12 d’abril de 2025
Sala : Auditori Joan Bordetas (Calàbria 66)
Tótum Revolútum
Fotografía : Josep Ma Llovera
Redacció : Gabriel Martín
Aquest passat 12 d’abril vam tenir l’oportunitat d’endinsar-nos en dues propostes que es troben dins el post-rock però amb característiques molt pròpies.
La primera banda banda varen ser els eivissencs Pardals amb un set-list reduït (només trenta-cinc minuts que es van fer curts) ja que estrenaven baterista per l’ocasió (s’ha de dir que no vàrem notar res) Com a referència tenen un so que recorda als francesos “Black Noodle Project” sobretot al “Divided We Fall”
Aquí es va produïr una música densa amb duel de guitarres a l’ús envoltats molt bé per la secció rítmica. No va haver concessió en la consecució de temes (pre cert, els títols són números romans), només breus referències al grup per a poder concentrar-nos en l’atmòsfera dels frasejos de guitarra.
Pardals
La segona banda a pujar l’escenari va ser Maat, afincats a Barcelona on van mostrat una variació dins el post-rock/math-rock (per a portar la contrària aquells que pensen que el post-rock només té un color) Una gran troballa va estar el baixista Carlos Pedrell que portava el time com un àncora donant tocs de “groove” que encalçaven molt bé la feina dels dos guitarres.
La introducció (“Ayahuasca” i “The Wizard”) ja ens va deixar veure com serien d’animats (molt expressius i sense parar de moure’s per l’escenari, el Joseth Flores i l’Anthony Paz) i una marcada declaració d’intencions que van mostrar amb el tema “Funkito” on el post-rock i el funk, s’abracen.
Aquí sí que va haver-hi un tema cantat, Marina Miyamoto va pujar l’escenari i ens va conduïr amb la melodia de “Flàneur””. I els plats forts vàren ser els darrers dos temes: “Maru” i “1943” on el baix va fer una lliçó de ritme i sentit melòdic.
Una altra nit per a enriquir a l’audiència i gran ocasió per a gaudir de post-rock amb diferents vessants, una més densa i l’altra amb addicions de funky i dance.
Maat
