Als 19 anys, la va atropellar un automòbil quan passejava amb bicicleta. Aquest succés, malgrat tràgic, la va fer ser una notable artista. L’inici de la seva carrera artística va ser motivat pel seu metge, que estava preocupat per les seqüeles del traumatisme cranial sofert a l’accident. Seguint aquesta recomanació, Melody Gardot va compondre i va gravar algunes cançons quan encara era al llit, incapaç de caminar. Com a resultat, va llançar l’EP Some Lessons-the Bedroom Sessions.
Tot i que mai va pensar a guanyar-se la vida com a cantant professional, un dia es trobava a Nova York tocant, com a part de la seva recuperació, en un petit espectacle per a un grup reduït de persones, entre les quals hi havia alguns productors musicals. Es van presentar, “una cosa va portar-ne una altra i tot va canviar”. Li van donar l’oportunitat de pujar a un escenari, va conèixer la gent amb qui ara treballa.
Festival Mas i Mas
Promotora : Mas i Mas
Sala : Palau de la Música Catalana
Fotografía : Jordi Amela (@amela_photo_concert)
El seu primer àlbum, gravat en 2008, una continuació de l’EP, va portar per nom Worrisome Heart.
Va visitar Espanya per primera vegada el 2009 per presentar el seu segon disc, My one and only thrill, on jazz, blues i ritmes llatins formen part de la seva proposta musical. Va ser una producció de Larry Klein i arranjaments de Vince Mendoza, de la qual n’ha venut centenars de milers d’exemplars. La seva veu té una gran afinació i una coloratura carnosa que li permet transmetre emoció sense necessitat de forçar registres: al servei de la melodia, de la lletra de cada cançó. En els seus concerts, sol incloure algun clàssic: Over the rainbow – homenatge a la seva àvia-, Ain’t no sunshine, de Bill Withers, o Sodade, que cantava Cesária Évora. Tot i que, bàsicament, interpreta les seves pròpies composicions. Algunes semblen tretes del millor cançoner nord-americà dels quaranta i cinquanta. “Em sento més còmoda escrivint un blues perquè entenc el patiment. M’agraden les històries, llegir-les, sentir-les i, de tant en tant, escriure-les”. Carla Bruni compara les lletres amb la poesia d’Emily Dickinson.
