Mononeon-56 Festival de Jazz de Barcelona

El passat dimarts dotze de novembre, gràcies a la col·laboració entre Piñata Music, The Project i el 56è Festival de Jazz de Barcelona, ​​els poc més de quatre-cents assistents vam tenir l’enorme plaer d’assistir a un concert estratosfèric, el del baixista, cantant i compositor , Dywane Eric Thomas Jr., més conegut com MonoNeon. Aquest músic, no confondre amb Dywane Thomas (històric baixista de soul), ens va regalar una actuació magnífica la qual va condensar en poc més d’hora i mitja tots aquells corrents provinents del jazz, pop, funk, fusió, soul i p-funk. Els responsables d’aquesta proesa artística van ser Dominique Taplin (teclats i cors), Xavier Lynn (guitarra i cors), Jackie Whitmill (bateria i cors) i MonoNeon (baix i veu).

En concert va començar amb l’electritzant ‘Jelly Roll’, una cançó al més pur estil funky-disco, que va sonar molt més oberta i salvatge que en la seva versió en estudi, deixant espai perquè tots els músics posessin la seva empremta en forma de solos, començant pel discurs inicial de Jackie Whitmill. Els temes es van anar entrellaçant-se pràcticament durant tota l’actuació, així van sonar temes com ‘Put on Earth for You‘ i ‘Wish Our Party Would’ve Last’, tema que va ser la cruïlla perfecta entre el Prince més p-funk i un Stanley Clarke a la seva època daurada de jazz-rock, és a dir, una cançó enganxosa i ballable amb dosi de virtuosisme sense límit amb un baix elèctric encarnat en els dits de Marcus Miller o el ja esmentat Stanley Clarke; d’aquest tema també cal destacar el solo de sintetitzador de Dominique Taplin. Durant l’actuació van sonar temes com ‘Stereo‘ (tema extret del seu darrer treball discogràfic de 2024 ‘Quilted Stereo‘), ‘Basquiat & Skittles‘, ‘Hot Cheetos‘, tema funky vigorós amb un riff poderós de baix omnipresent a tota la composició, el tema de tall rocker ‘Just Getting High, Just Getting By’, la deliciosa peça de caràcter stiviewonderià ‘Invisible’ i un electritzant ‘Life is a Glittery Fuckery’ per tancar el set.