Mor als seixanta-tres anys Sass Jordan, dues setmanes després de deixar tots els compromisos per una malaltia que no es va especificar

BluesRock clàssic

Sass Jordan cantant en directe, en la fotografia de Michiel Driedijk que acompanya l'anunci de la seva mort

Sass Jordan va morir divendres 2 d’octubre als seixanta-tres anys, envoltada de la família. No se n’ha comunicat la causa.

Dues setmanes abans havia desaparegut del calendari. El 16 de setembre es va cancel·lar la seva actuació a Fort Frances, i amb ella les de Thunder Bay i Dryden, al nord-oest d’Ontàrio. El comunicat d’aleshores deia que «a causa d’una afecció mèdica greu, la Sass no pot actuar ara mateix i se li ha recomanat deixar tots els compromisos professionals durant la resta del 2026 per centrar-se en la salut i la recuperació». No se’n va dir la natura, i no se n’ha dit després.

Nascuda Sarah Jordan el 23 de desembre del 1962 a Birmingham i criada a Montreal des dels tres anys, va debutar amb «Tell Somebody» (Atlantic, 1988) i va guanyar el Juno de 1989 a la cantant revelació. El disc que la va definir és «Racine» (MCA, 31 de març del 1992), que va vendre unes 450.000 còpies al món i 100.000 al Canadà, i del qual «Make You A Believer» va arribar a l’onze de la llista Mainstream Rock de Billboard. Aquell any Billboard la va situar al capdamunt del rock fet per dones.

Va cantar «Trust In Me» amb Joe Cocker per a la banda sonora de «El guardaespatlles» i va girar amb Aerosmith, els Rolling Stones, AC/DC i Van Halen. A la seva banda de directe hi va tocar Taylor Hawkins abans d’entrar als Foo Fighters; el 2015 va cantar «Stay With Me» amb ells. Al Canadà la coneixia molta més gent pel jurat del «Canadian Idol», on va ser-hi les sis temporades des del 2003.

De deu discos d’estudi, l’últim és «Bitches Blues» (Stony Plain, 3 de juny del 2022). El 2023 encara va publicar un directe recuperat, «Live In New York Ninety-Four». La família la recorda com «una força de la natura inimitable» i «un ésser de llum i d’alegria irreemplaçable». Deixa el marit, Derek Sharp, la filla Stella, la fillastra Brianne i el germà Daniel.

Text d’Enric Vilaplana

Desplaça cap amunt