Metal
Nigel Durham, que va ser el bateria de Saxon entre el 1987 i el 1988, ha mort. El grup ho va anunciar el 24 d’octubre: «Ens entristeix molt saber que ha mort un membre de la família Saxon, l’antic bateria Nigel Durham». En el mateix missatge, Saxon fa arribar el condol a la vídua, Lauretta, a la filla, Gemma, i als nets. No se n’ha comunicat la causa.
Durham va ocupar el lloc de Nigel Glockler i va ser ell qui va tocar a «Destiny», el novè disc d’estudi del grup, que EMI va publicar el març del 1988 amb producció de Stephan Galfas. És el disc de la versió de «Ride Like the Wind», de Christopher Cross, i va arribar al número 49 de la llista britànica d’àlbums. Va ser el seu únic disc amb Saxon, i també el del baixista Paul Johnson: durant la gira de presentació Glockler va tornar a la bateria, i aquell mateix any Nibbs Carter va entrar al baix.
Després de Saxon, Durham va tocar amb dos antics membres del grup, el guitarrista Graham Oliver i el baixista Steve Dawson. El 1999 tots tres eren a Son of a Bitch, que després va passar a dir-se Oliver/Dawson Saxon, i hi va ser fins al 2010. Del 2013 al 2016 va tocar amb Morpheus Rising.
Glockler, l’home a qui havia rellevat i que va recuperar el seu lloc durant aquella gira, s’ha acomiadat d’ell així: «Descansa en pau, amic meu, Nigel Durham. Ens veurem a l’altra banda».
Text de Roger Estivill