El bateria neozelandès Myele Manzanza acaba de publicar el que és el seu desè treball. I un cop més, des de que va començar la sèrie de “Crisis & Opportunity”, ens porta a la seva versió particular d’una línia de jazz. Si al primer volum teníem els sons del jazz modal més clàssic, a l’estil de Herbie Hanckock o Miles Davis, en el segon volum va entrar de ple en uns ambients més del jazz fusió, amb idees properes al jazz rock, folk, passatges experimentals, etc. En el tercer volum, en canvi, explorava els camins sinuosos del acid jazz i el jazz electrònic.
Així que: Què ens depara el volum número quatre?
Doncs tenim un meravellós àlbum de jazz modern instrumental amb una formació totalment clàssica. El treball ha estat enregistrat per Matthew Sheens al piano, Matt Penman al contrabaix i, lògicament el propi Manzanza a la bateria. Evidentment, malgrat que estigui sota el nom artístic de Myele Manzanza, la signatura de les composicions corre a càrrec d’aquests tres músics.
La presentació introductòria de “Crayford’s Room” consta d’un piano i bateria caòtica que ofereixen un escenari immillorable per que destaqui el contrabaix que executa Penman amb el seu arc, fins el moment que tots tres s’uneixen per desenvolupar el motiu presentat i concloure la introducció amb un nou caos. A partir de llavors, una sèrie de precioses harmonies ens porten a la major de les intimitats musicals, on els artistes prioritzen la subtilesa al volum, però que in crescendo ens porten fins a una explosió final.
Els acords melancòlics del piano de Sheens deixen pas a una acceleració rítmica i un ambient més alegre, contrastant amb un interludi més fosc i percussiu. Tenim espais per la expressió solista del contrabaix, deixant relleu per una execució de piano d’una música contemporània que va prenent uns aires finals de jazz fusió, amb uns moments dedicats a la bateria. “Winter” és un tall tremendament acadèmic.
I quan ens trobem un títol tant i tant definitori com “Something Old, Something New”,doncs a priori no sabem el que escriure perquè t’esperes trobar justament això. I tenim idees molt clàssiques amb patrons rítmics estranys i dissonàncies harmòniques. Home, molt new no és, però val a dir que té una intensitat i originalitat molt interessant, a més d’unes interpretacions fabuloses de cada instrument.
La sensació que un té de “Interlude” és la d’aprofitament d’un fragment d’alguna jam que, amb un graciós tractament de post-producció, s’aconsegueix un tall de transició bastant reeixit. A aquest, hi continua “Meditations”, a on a sobre d’una secció rítmica amb un ambient quasi tribal tenim uns girs melòdics de piano força impressionistes, quasi recordant a les obres de Claude Debussy. Les derivacions cap el protagonisme del contrabaix canvien el focus de la composició, on es produeix una barreja sonora estimulant, sense uns punts de recolzament clars per l’oient que s’ha de deixar imbuir per la música.
I una nova lliçó de classe i llenguatge musical ens ofereix “Homesick”. Amb un tempo lent i molta suavitat i delicadesa, van desgranant els conceptes principals de forma elegant i, un cop més, en una mena de jazz impressionista, quasi amb un ambient de música de cambra moderna i amb les típiques escales de tons sencers de l’impressionisme musical, abandonen tot intent de grandiloqüència romàntica i posen de manifest les sensibilitats individuals de cadascun dels executants.
De forma molt més viva arrenca “Crisis & Opportunity”, potser sent un epíleg de la sèrie, qui sap. A l’ostinato inicial van alternant-se passatges més tranquils on es plantegen idees individuals, amb el respecte degut dels dos components que en cada moment queden en un segon pla. Clar, davant d’aquest desplegament tècnic d’habilitats i elegància a un només li queda gaudir con un nan, especialment amb el moment quan el tema té un joc apostoflant de dinàmiques que encaren a la cloenda amb tota l’energia.
És igual que us agradi el jazz o no. El bon art no coneix d’estils. Si sou capaços d’apreciar la bellesa aquest és el vostre moment d’obrir-vos a un fantàstic treball pensat per una audiència sensible i amb ganes de fer un encantador viatge de la mà d’aquest trio.
Redactor : David Sàez