Aquí tenim un extracte de les novetats de juliol. Més informació a www.totumrevolutumpress.com. Informació musical en català.
Des de Togo arriba el debut d’aquesta banda que ha trigat 15 anys en publicar, segurament degut a les poques oportunitats i mitjans en el continent africà. La seva proposta l’han etiquetat de asrafo-core, una mena de fusió de nu metal i música africana. Més enllà de la curiositat, tenim un molt bon treball metal d’una banda emergent a la que val la pena anar-li donant una ullada.
Més que decent treball d’aquesta mítica i molt veterana banda, segurament la més interessant de les anomenades Big Three (Black Sabbath, Deep Purple i Led Zeppelin). Acostumats a veure velles glòries fent àlbums de qualitat qüestionable, és tot un plaer observar que el nivell d’aquestes venerables llegendes està a l’alçada del que molta quitxalla desitjaria. Hard rock ben clàssic, on destaca la magnífica tasca de Don Airey als teclats i la correcció del nou guitarrista Simon McBride, que li ha tocat la loteria i a sobre ha fet baixar la mitjana d’edat als 71,2 anys.
Què es pot dir d’aquest referent del rock progressiu que no s’hagi dit ja. Un treball més que destacable i que demostra que els anys no passen per Pierre van der Linden, però una mica per Thijs van Leer, ja que tots els tems són instrumentals i reserva la seva veu per les actuacions en directe. Acompanyats des de fa anys per Menno Gootjes i Udo Pannekeet, tenim el Focus que desenvolupa temes en llenguatges propers al jazz i amb un punt de jam, però també el de gran finesa en els desenvolupaments melòdics preciosistes de guitarres i flautes.
Hail Spirit Noir “Fossil Gardens”
Amb aquest nom podem esperar, i encertarem en part, a una banda que presenta una proposta de doom metal. Doncs va una mica més enllà de ser un treball farcit dels clixés de l’estil i que acabés sent una paròdia del mateix. Sí, hi ha interpretacions exacerbadament romàntiques, crits guturals sobre blast beats, distorsions inintel·ligibles saturades… però alhora tenim treball melòdic en oposició, amb un cert regust a la dark wave dels anys vuitanta.
Neo prog una mica carrincló i de producció millorable. No negarem que està fet amb molt d’amor pels seus components veterans i que està farcit de conceptes que podrien compartir bandes com IQ o dels seus compatriotes: Kayak. Acaba conformant una escolta amable i amb una certa sensació de revival.
Si algú pensava que a Escòcia el neo prog es va acabar amb Pallas, estava equivocat. I potser escoltant aquesta banda pensi que millor s’hagués acabat. Un treball que està fet per uns altres veterans, amb amor pel gènere, però que els ha sortit demodé i cursi.
El projecte intermitent del neerlandès Adrian Jones ens ofereix una nova entrega. Movent-se en els paràmetres del rock ambiental, amb un cert punt a Pink Floyd i a Porcupine Tree, fonamenta tot el treball en cançons a mig temps o bé en passatges on intenta que les textures musicals vagin omplin de contingut l’àlbum. El resultat és bastant pla i senzill, sense pretensions i amb algunes mancances a nivell de producció i d’execució.
Sorprenent treball del projecte del músic finlandès Olli-Pekka Laine, fusionant preceptes del metal més extrem, especialment a nivell vocal, amb teclats i arranjaments vintage. Per fer un resum ràpid, és com escoltar una banda com Ghost fent black metal.
Oh Hiroshima “All Things Shining”
Els amants dels post rock estan de sort ja que aquí tenim la millor versió d’aquest gènere. Sense escapar dels temps lents o mitjos temps, obtenim cançons potents i contundents que, malgrat tenir força homogeneïtat en la seva composició, no arriben a ser tedioses. Molt recomanable per introduir-se en el post rock sense fer-se mal. Un apunt, si us agraden les estampes de Hokusai, la portada us semblarà bonica.
Pels fans més acèrrims del rock progressiu italià. La producció és propera a una demo i molt millorable, l’execució també té mancances. Les composicions no són gaire destacables però al ser cantades en italià, ens transportaran a èpoques pretèrites on Premiata Forneria Marconi, Le Orme o Banco del Mutuo Soccorso feien, si fa o no fa, el mateix. Si no sou gaire exigents potser us agradarà.
Segon treball del guitarrista alemany. Molt intel·ligent la decisió de comptar a la producció d’un altre excel·lent guitarrista i expert en rock instrumental: Nick Johnston. Centrant-nos en l’àlbum, trobem una sèrie de temes reposats i tranquils, molt melòdics i sense estridències. Ideal per tots els públics, malgrat que és més per tenir-lo de fons que per fer una escolta molt activa.
Quart àlbum d’aquests virginians, ara reconvertits en trio, que segueixen fidels el seu estil proper al metal prog, i on s’intueixen algunes pinzellades de sonoritats hindús, amb clares influències de bandes com Fates Warning o Dream Theater.
I una altra novetat és la d’aquesta banda noruega que podem definir-la com neo prog desmodat, al que introdueixen uns passatges de flauta que, indefectiblement, ens porten a assenyalar en la direcció de Jethro Tull durant aquells moments. La intenció de fusionar ambdós mons està present, especialment, en el seu primer tema de quasi vint-i-tres minuts; però, a l’hora de la veritat, han acabat més per muntar un collage que un tot.
La banda anteriorment anomenada Mammoth es va donar una nova identitat al 2018 al quedar-se el projecte Wes Thrailkill, guitarrista que honra el llinatge de noms de l’alçada d’Allan Holdsworth o Ron Jarzombek . Ha tornat a l’activitat amb un àlbum del que s’anomena tech metal, que podem buscar les seves arrels a la mítica banda Watchtower i a com referents actuals a Animals As Leaders, per exemple.
Malgrat haver estar publicat el mes de juny, li fem un espai a la banda barcelonina, ja que és molt complicat de vegades arribar a les oïdes dels teus veïns. Els altaveus de l’escena catalana són molt limitats; i més dintre de la família prog.
Podem escoltar rock progressiu fosc, quasi doom, amb un aire clàssic i amb un regust a banda sonora d’una pel·lícula de Dario Argento interpretada per King Crimson. Les ambientacions i els desenvolupaments musicals són bastant lliures i basat en conceptes reminiscents dels anys setanta. Esperem veure’ls en breu en directe i, mentre, podeu passar per les seves xarxes a donar suport, fins i tot econòmic.
Redactor : David Sàez