1. Frost* – Life in the Wires (Part II) (2026)
Frost* continua desplegant el seu projecte més ambiciós amb una segona part que aprofundeix en la narrativa digital i fragmentada del primer volum. Musicalment, el disc combina estructures pròpies del prog clàssic amb una forta presència d’electrònica contemporània, creant una tensió constant entre ordre i caos. Les peces no busquen tant el lluïment instrumental com la construcció d’atmosferes i textures, amb canvis de dinàmica molt marcats.
El resultat és exigent: no és un disc d’entrada fàcil, però sí altament rewarding per a qui hi entra. Un exemple clar de cap on evoluciona el prog modern.
Valoració: 8.2/10
2. Agent Fresco – New Shapes (EP, 2026)
Amb New Shapes, Agent Fresco opta per la contenció en lloc de l’explosió. L’EP redueix la complexitat estructural dels seus treballs anteriors per centrar-se en textures electròniques, veus molt treballades i una sensibilitat emocional molt marcada. El resultat és més minimalista però també més directe.
Aquest canvi pot dividir els fans: hi ha menys “prog espectacular”, però més coherència sonora i maduresa compositiva. És un pas endavant en identitat, encara que no en virtuosisme.
Valoració: 8.1/10
3. Wheel – Fragmented Realities (2026)
Wheel consolida el seu estil amb un disc dens, pesat i hipnòtic. Fragmented Realities no aposta per la complexitat tècnica extrema, sinó per la repetició i la construcció de tensió a llarg termini. Els riffs són insistents, gairebé ritualístics, i la producció reforça una atmosfera opressiva.
El disc funciona millor com a experiència global que com a col·lecció de temes. És menys immediat que altres propostes del gènere, però més immersiu. Prog metal en la seva versió més introspectiva.
Valoració: 8.2/10
4. Meer – Songs of Disconnection (2026)
Meer ofereix un dels treballs més elegants del moment dins el prog accessible. Songs of Disconnection destaca per la seva riquesa melòdica, l’ús d’arranjaments orquestrals i una interpretació vocal excel·lent. El disc es mou entre el prog, l’art pop i la música cinematogràfica.
Tot i això, la seva gran virtut és també la seva limitació: rarament arrisca. És un disc que prioritza la bellesa i la coherència per sobre de la innovació. Ideal per a qui busca emoció més que experimentació.
Valoració: 8/10
5. Krokofant – Live at Nasjonal Jazzscene 2026 (2026)
Krokofant representa el vessant més orgànic i visceral del prog actual. Aquest directe captura la banda en estat pur: improvisació, energia i una fusió natural entre jazz i rock progressiu. El saxo i la guitarra dialoguen constantment, creant un flux musical imprevisible.
No és un disc per a qui busca estructures clares o hook melòdics; és una experiència més propera al jazz modern que al prog simfònic. Però precisament aquí rau el seu valor: llibertat total i autenticitat.
Valoració: 8.3/10