Des de Bulgària ens arriba el sisè treball de Odd Crew, que és la continuació de “Dark Matters” (2022). Tal com està el món musical és una sàvia decisió dividir el contingut que tingui una banda en el màxim d’entregues possibles. L’època dels vinils dobles i triples ja ha passat.
És destacable que des de la seva fundació al 1998 no hagi hagut cap canvi de membre a la banda. Així que caldrà felicitar pel seu vint-i-cinquè aniversari a Boyan “Bonzy” Georgiev a la bateria, Vasil Parvanovski a la guitarra i cors, Vasko Raykov a les veus i Martin Stoyanov al baix i cors.
Amb una introducció noisy que deixa pas a un inici dens tenim, amb un cert aire doom, “Wing on a Burning Wind”. Continua oferint-nos un passatge suau que presenta el motiu principal per anar progressivament (és el que té això del prog) conduint-nos cap a la tornada. Amb aquest joc de “fort i fluix” es desenvolupen totes les idees de la peça fins un cor multitudinari final. Una consistent manera de presentar-se.
El riff cru i persistent de “In Silence” ens ofereix un bonic contrast amb la veu més aviat subtil. És destacable com la banda manté el tema sense arrencar-lo del tot i la tornada a mig temps encara accentua més aquesta tensió que ens han transmès. El sorprenent solo de guitarra clàssica li confereix un toc de classe que arriba amb l’esperada explosió del tema on ja ho entreguen tot al solo de guitarra elèctrica. Diu molt a favor del treball compositiu grupal que aquestes parades i arrencades estan molt ben mesurades i pensades. I a sobre, introdueixen una guitarra acústica, molt bé a totes elles el bo de Parvanovski, al preciós final on el treball de la secció rítmica és fenomenal. Més varietat no poden tenir. Excel·lent.
Continuant amb la mateixa línia contundent i amb tempos lents tenim “You Are but One”, que explora camins de melodies vocals sinuoses sota uns tensos arranjaments de la banda ensemble. Més es recrueix a l’arribada de l’interludi amb el solo de guitarra, fent que el contrast amb les veus sigui més extrem encara.
“Closer” comença amb una inquietant i fosca guitarra. S’ha de destacar que és encisador el treball de Stoyanov al baix en aquest tall. Com a novetat podem trobar una tornada menys melancòlica que les anteriors que li dona una mica més de color i diversitat. Cosa que li calia just en aquest moment ja que tants acords menors necessiten donar pas a algun major de tant en tant, si no ficaríem el cap dins el forn (amb els elèctrics no funciona, aviso). Tot i que a mesura que avancem, acabem escoltant arranjaments propers al trash metal en algunes ocasions, però ens rescata la bonica tornada per arribar a la conclusió.
Però si voleu foscor, llavors escolteu “On to the Sun”, encara que pugui semblar un contrasentit. Certament que algun canvi en el tipus de composició li hagués escaigut la mar de bé a aquestes alçades ja que tenim les idees esmentades de harmonies menors, temps lents, desenvolupaments densos i veus fluides. Malgrat això, no podem negar que és un bon tema, especialment per què Raykov és com un meandre lluminós enmig d’una vall fosca.
I justament l’amalgama rítmic inicial de “Thin Air” ens dona el que estavem comentant. Sense allunyar-se de l’estil productiu que caracteritza aquest treball, sí que trobem un aire diferent que tant calia. A destacar els bonics cors femenins que són com una princesa en mans d’un drac, que seria la banda. És molt encertat aturar el tema amb un vers abans de continuar cap a un solo de guitarra, que servirà de preludi per la cloenda.
Amb el títol de “Witching Hour” tenim un tall on el joc de velocitats dintre d’un mateix tempo és la característica principal, a més d’una interessant complexitat estructural i unes bateries precioses executades de manera sensacional per “Bonzy”. No direm que ens transmeti optimisme, però la tornada és bastant més amable que la resta del tema, que al ser tant predominant és un punt a favor.
I la culminació arriba amb la intima “A Thousand Smiles”, amb una preciosa línia vocal que ens ofereix Raykov que, dit de pas, ha fet una fabulosa tasca durant tot l’àlbum. Finalitzar així puntua el doble per mostrar valentia i confiança en el que fas al culminar amb una emotiva composició i un desenllaç interromput. Olé tu.
En definitiva, un fabulós àlbum, especialment pels amants de les músiques més dark, mai millor dit, i els contrastos musicals.
Redactor : David Sàez