Des de la seva aparició fins a l’any 2000, Enrique Mompó i Francisco Javier Nula van començar la composició del disc El último caballero. Un cop conclosa, van començar a buscar músics adequats per gravar les cançons. El primer a formar part del grup va ser Fernando Asensi (bateria i productor), que aviat va passar a ser membre definitiu del grup. El 2001, s’uneixen a la formació Alejandro Penella com a baixista i el vocalista Pablo Solano (actualment a Dragonfly), conegut de Fernando Asensi.
Amb aquesta formació, Opera Magna va gravar la maqueta Opera Prima amb tres cançons: Horitzonts de glòria, Terres de turment i La sang de l’enemic, que posteriorment van ser incloses en la seva primera llarga durada. A finals del 2004, José Vicente Broseta va reemplaçar Pablo a les veus i, ja amb ell a la banda, van gravar L’últim cavaller (2006). Després de l’enregistrament del disc, Fernando Asensi abandona la bateria per dedicar-se únicament a labors de producció a Fireworks Estudios, sent substituït per Adrian Romero. Finalment, Rubén Casas va entrar com a teclista d’Opera Magna, completant-se així la formació que el grup posseeix actualment.
Opera Magna
Promotora : Madness Live
Sala : Sala La Nau
Fotografía : Jordi Amela (@amela_photo_concert)
Com a avenç del segon àlbum, Poe, Opera Magna va treure a la venda, el 26 de juny de 2009, l’avançament «Un sueño en un Sueño», el qual conté les cançons: «Un sueño en un Sueño», «Entierro Prematuro» , Torquemada (cover d’Avalanch), entre d’altres.
El 31 de març del 2010 va sortir a la venda el segon disc d’estudi, Poe. La temàtica del disc gira al voltant dels relats de l’escriptor nord-americà. Cada cançó, excepte l’última, és una representació d’un. Aquest disc compta amb les veus convidades de l’actor de doblatge Luis Posada (conegut per ser una de les veus de doblatge més prestigioses d’Espanya, entre les quals hi ha actors com Jim Carrey, Johnny Depp o Leonardo Di Caprio) a la narració de la intro, l’actriu de teatre i musicals Julia Möller a la cançó El retrat Oval, i Pedro Saz (In Mute) a les veus guturals que apareixen a El demonio de la perversidad.
El 2014 la banda anuncia el llançament de Del amor i altres dimonis, i confirma que serà una obra conceptual que es dividirà en tres actes, cadascun en forma de disc: De l’amor i altres dimonis – Acte 1 (2014), Del amor y otros demonios– Acte 2 (2015) i Del amor y otros demonios – Acte 3 (2019).Entierro Prematuro
