Pegasus-Simfonía d’una gran banda

La formació Pegasus A va ser la formada per Jeroni Pagan (teclat), Alex Ojea (bateria), Toni Munné (baix) i Rafa Buzón (guitarra). En la darrera cançó s’hi van afegir Pep Espasa (Saxo) i Koldo Munné (Saxo). Tots plegats van defensar els cinc temes següents:

• “Ball de Gegants” (1982-Nuevos Encuentros).
• “Parafernalia” (1983-Comunicació).
• “El despertar dels carrers” (1986-Simfonia d’una Gran Ciutat) amb Rafael Escoté desplegant aquestes línies de baix tant emotives i personals.
• “Tempo de Rock” (1986-Simfonia d’una Gran Ciutat).
• “Funktàstik” (1990-El Setè Cercle) amb un Kitflus pletòric, tocant de peu i traspuant Al tema s’hi van sumar Espasa i Munné al saxos.

Tots els beneficis del concert estaven destinats a Rock pels Xuklis. Per aquesta raó, en l’interval entre el primer i el segon bloc de la nit, es va aprofitar per convidar a l’escenari  a Narcís Serrats gerent d’AFANOC (Associació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya) i promotor d’aquesta campanya que té com a objectiu el captar iniciatives musicals que vulguin posar el seu granet de sorra per ajudar les famílies amb un nen, nena amb càncer i alhora visibilitzar la realitat dels joves amb càncer des d’espais que els identifiquin. La força de la música dedicada a causes ben necessàries.

Va ser en aquesta aturada on també es va aprofitar per compartir reflexions amb alguns dels músics. En Xavier Folch de Tótum va preguntar a en Rafael Escuté per la seva faceta de mestre de música i en Kitflus ens va exposar una bonica teoria del tipus de música que han fet els Pegasus (llegir-la en el darrer paràgraf d’aquesta crònica).

El combo Pegasus B estava representat per per Pau Pomés (teclat), Gerard Sala (bateria), Marfi Gentilini (baix) i Rodrigo Pagavino (guitarra). Ells van ser els encarregats de defensar les quatre següents cançons:

• “L’Enanito Trist” (1982-Nuevos Encuentros) amb Kitflus.
• “Tam Tam” (1990-El Setè Cercle).
• “Joc d’Oci” (1986-Simfonia d’una Gran Ciutat).
• “Conga con Ganas” (1982-Nuevos Encuentros).

En l’interludi entre els dos blocs, es va continuar amb la xerrada amb els músics i aquest cop van pujar a l’escenari Santi Arisa i Max Sunyer. Arisa, que va aprofitar per ressaltar el emocionant que estava sent per ells escoltar la seva música interpretada per joves talents. Preguntat per en Xavier Folch, Arisa també ens va explicar la seva relació amb les paelles i amb tots els objectes amb capacitat de percussionar. Un Max Sunyer amb certes dificultats per desplaçar-se però amb el cap molt clar, ens va explicar la seva relació amb en Ramoncín que el va dur a participar en l’enregistrament d’un dels seus directes.

La formació Pegasus C va ser la més nombrosa amb fins a tres músics diferents fent de Kitflus: Miquel González (teclat), Carles Pinós (teclat) i Pau Pomés (teclat i piano). Amb  David Sáez (bateria), Jose Perciba (baix) i Álex Álvarez (guitarra), i amb la secció de vents: Miquel Martínez (Flauta travessera), Pep Espasa (Flauta travessera), Koldo Munné (Saxo baix). El seu setlist va ser el següent:

• “Rondó De Les Màquines” (1986-Simfonia d’una Gran Ciutat), interpretada exclusivament a tres vents per Martínez, Espasa i Munné.
• “Can Poc i Bo” (1990-El Setè Cercle) amb un Santi Arisa divertit i encara amb aquella energia maca de la casa. En aquest tema Pinós es va encarregar del teclat i Pomés del piano.
• “Obertura” (1986-Simfonia d’una Gran Ciutat), amb Pau Pomés al teclat.
• “Allegro de Nit” (1986-Simfonia d’una Gran Ciutat), amb Miquel González al teclat.
• “Innisfree” (1990-El Setè Cercle) , amb González al teclat.
• “Camí de Rupit” (1985-Searching), amb un Rafael Escoté que vam tornar a veure balancejar el seu cos al ritme del seu baix i un Max Sunyer que ens va regalar un memorable sol de guitarra ple d’expressivitat. González es va encarregar del teclat.

Tot plegat vas ser rematat amb la sorpresa final: el retorn de Pegasus al complet dalt de l’escenari per interpretar “Transmediterranean Express” (1983-Comunicació). Una tornada puntual i especial per l’ocasió, però molt emocionant i bonica. Òbviament, el públic va ser conscient de la transcendència del moment i, per aquesta raó, els mòbils i les càmeres fotogràfiques van treure fum.

En una nit plena de moments palpitants, destacarem el retrat imperdible de veure als Pegasus asseguts en els sofàs de primera fila i gaudint de las seva pròpia música interpretada per músics joves. Deixant-nos mostres evidents d’emoció i felicitat.

Uns músics joves que van ser Pegasus durant una nit i que vam notar també molt emocionats per haver de compartir escenari amb aquests titans. Alguns d’ells ens van confessar estar nerviosos quan parlàvem durant les proves de so. Músics del segle XXI, que s’han format i han desenvolupat les seves carreres musicals rodejats d’una tecnologia i d’una cultura musical que encara no existia als anys 80 i 90 del segle XX quan, músics com Pegasus, van haver d’aguditzar el seu enginy i la seva capacitat d’innovar per fer-se un lloc en la història de la música.

L’acte va arribar al seu final amb una bonica fotografia de família dalt de l’escenari en la que es va immortalitzar tot l’esperit de la nit.

“Ara una de bona. Quin tipus de música fem?” li va preguntar Rafael Escuté al seu company Kitflus, en un d’aquests moments de la nit dedicats a dialogar amb els homenatjats. En el cas de Pegasus la resposta és difícil, perquè ells són el paradigma de la innovació musical i han fusionat tota mena de músiques. Però el bo d’en Escoté sabia de sobres la resposta, perquè en Kitflus fa molt temps que té una manera brillant de resumir-ho: “Pegasus sempre ha fet un Còtel Vivencial. Música creada a partir de les nostres vivències, de tot el que hem escoltat i de la nostra necessitat d’innovar constantment”. Ens sembla una síntesis brillant de l’essència de Pegasus i un resum bonic del que realment va ser aquesta nit d’homenatge celebrada el 16 de maig a Barcelona. Estem segurs que en aquest còctel vivencial s’hi podran sumar tots els moments bonics i emocionants viscuts en aquesta nit, que passarà a ser un dels moments històrics del Tòtum Revolútum.