Postludic Manifiesto, Acid Sierra, Pizarnik

Festa grossa aquest dissabte al Tòtum, amb tres bandes marca de la casa: solvents, arriscades i amb qualitat contrastada.

Bona entrada a sala, predisposat a seure còmodament i deixar-me emportar per les diferents propostes amb la seguretat de gaudir d’un so excel·lent, com així va ser.

Inici sobri amb Pizarnik, on el quartet es retallava davant la pantalla brillant i l’elegant grafia del seu nom. Sobrietat i elegància és el que ens van oferir Verónica Ibáñez al piano i veu, Miguel Cañedo a la guitarra, Manel Puigcerver al baix i Mario De’Finis a la bateria. Tots els instruments van brillar, veu inclosa, sent el perfecte inici de la vesprada.

Vam poder gaudir de tota la seva discografia, almenys a Spotify, i un tema afegit, Vuelves,  acabant el concert amb el tema que acaben de publicar, Luna. Esperem que ens continuïn oferint més evocadors temes ben aviat.

Setlist:

Discordia

7

Luvina

Preludio

Liberación y reparación

Pájaros me dicen

Vuelves

Desierto

Luna

Uns minuts per comentar la jugada amb els parroquians del Tòtum, mentre veies cares conegudes i noves, i torna a sortir el Mestre de Cerimònies per anunciar-nos el nou projecte de la nostre amiga Elisenda Amartis: Postludic Manifesto. Qui la coneixem d´altres projectes ja estàvem avisats, i com sempre, ella i els seus nous companys d´aventura no van defraudar, ans al contrari.

Amb una proposta artística on l´aspecte visual és quasi tan important com la música, el grup s´ha currat unes projeccions durant tot el bolo que formen part intrínseca i indissociable amb la música, creant un espectacle total, amb elements teatrals i de performance.

Els culpables de tot això son Elisenda Amartis als sintetitzadors, piano i veu, Claudio a la guitarra i sintetitzador, Estephanos a la bareria i Alberdi al baix.

La sobrietat ha desaparegut completament i el bombardeig d´estímuls és continu, així com l´experimentació i el risc. Tot, però, sota control. Esperem molt d´aquest nou projecte, perquè sense dubte tenen potencial per fer-ho, com va quedar palès durant tota l´actuació.

Setlist:

Umbilical Industrial

Despertador

Vuelvo a mi

Aveztruz

Isla 

Pocs minuts per descansar, prendre l’aire i una mica de vici, i el Mestre de Cerimònies ja ens presenta el tercer i últim grup de la vesprada, el trio Acid Sierra, que des del primer tema ja denota el seu tarannà de power trio, confirmat ja en el segon tema, amb la sardana Sardarkna, tota una declaració d´intencions. Sempre em sorprèn, i David G. Costa a la guitarra, Carlos Santín al baix i sintetitzadors i Hèctor Gómez a la bateria ho van fer, com,  amb només tres instruments, es pot omplir tant un escenari. I omplir-ho de música, perquè malgrat l´encert estètic del logo projectat i les animacions, en aquest cas aquestes no tenien cap rellevància en la proposta del (power) trio. I instrumental, a més a més.

Per acabar la festa va pujar l´Elisenda per acompanyar-los en una fantàstica versió del clàssic de Kraftwerk Europe endless, aquest cop cantada a dues veus. Quina millor manera d´acabar…

Fins la propera!

Setlist:

Linea de flotacion

Sardarkna

Ronda historica

Ciudad angular

Liviantez

Acidente

Llamale teatro

Europe endless