Metal
Metal Blade Records · 9 d’octubre del 2026
«Obsession» dura un minut i quinze i no és una cançó: és la rampa d’entrada. Quan s’acaba, «Ghost Emperor» (tres vint-i-set) entra amb el crit a dalt i el riff a mig camí entre el heavy metal de cantar amb el puny enlaire i el speed metal de la primera meitat dels vuitanta, i el disc ja no baixa del to durant una bona estona. Són onze talls i quaranta-dos minuts i onze segons, que per a un grup d’aquesta escola és la durada correcta. Va sortir el 9 d’octubre per Metal Blade, set anys després de «The Throne Within» (2019).
El sisè tall és el que fa que el disc no sigui una sola idea repetida onze vegades. «Leaving», cinc vint-i-cinc, és el més llarg de la primera meitat i el més lent de tots, i està posat exactament on el disc començava a necessitar aire. Després d’ell, el tall que dona títol (quatre onze) i «Night Blade» (tres cinquanta-quatre, el senzill del 4 de setembre) treballen a mig temps, amb un pas de martell que recorda el Judas Priest dels discos del 1982, i «Abattoir» (tres quaranta-nou, senzill del 23 de setembre) torna a la velocitat de sortida. «The Final Hour», cinc tretze, tanca amb la peça més fosca i la més llarga.
Aquest disc no dubta ni un compàs. RAM van canviar de tema —«The Throne Within» anava d’espiritualitat i aquest va de gent empesa més enllà del que es pot aguantar, i de la decisió de no obeir— i en canvi no han canviat res de la manera de dir-ho. «1984», quatre quaranta-u, és el cas clar: és un bon tall, amb l’estructura d’himne que busca, i és també una més de la llarga llista de cançons de metal que agafen l’Orwell com a lletra i no hi afegeix res que no hi hagués ja el 1984. En un disc tan curt de dubtes, aquella falta d’ambició textual es nota.
La banda és de Göteborg i aquest és el seu setè disc en una carrera que ja passa dels vint anys, i el que han fet aquí és el que saben fer, executat sense cap error. Set anys de silenci no hi han portat res que RAM no hagués provat abans. Porten el disc a Barcelona el 6 de desembre.
Valoració: 7.5/10
Text de Roger Estivill