En un llunyà 2015 va irrompre a l’escena rock-progressiva nacional una jove banda anomenada Regna (nom derivat de l’antic nom del grup, Anger, resultat d’escriure el substantiu al revés) amb un incipient primer treball discogràfic, l’autoeditat EP ‘Meridian. Aquest primer enregistrament consistia en una suite que recull gran part del treball previ del grup i que ja ens donava pistes del que ens podria oferir malgrat els pocs mitjans tècnics.
Durant els concerts celebrats entre els anys 2016 i 2017 la banda compaginava els temes del seu EP amb noves composicions més madures amb la promesa d’un nou disc.
Finalment, després de passar vuit llarguíssims anys la promesa s’ha fet realitat, ‘Cinema’ va sortir a la llum el 23 de desembre de 2023. Aquest segon disc, tot i que per la maduresa en les composicions, interpretació i producció, sembla que sigui una quarta o cinquena entrega, ens mostra uns Regna en especial estat de gràcia on brillen cadascuna de les sis composicions que conformen aquest treball. La banda Regna actualment està formada per Alejandro Domínguez (guitarra), Arturo García (baix), Miquel González (teclats), Marc Illa (veu), Eric Lavado (bateria), i Xavier Martínez (guitarra).
‘Opening Credits’ ja ens posa en situació, un so d’orgue Hammond omnipresent i rugent apareix a escena i en menys d’un minut ja ens dona senyals que serà un element destacat durant tot el disc. Miquel González juga de forma brillant amb les barres i les tecles de l’instrument fins a insinuar el tema principal de la següent composició, ‘Return to…’, que segueix sense solució de continuïtat. Aquesta peça comença amb una introducció on es desenvolupen unes cadències harmòniques deutores d’un so ‘Pinkfloydià’ alla Rick Wright, finalitzada aquesta obertura, la roda harmònica acaba i desemboca cap a la part principal del tema, una secció cantada magníficament per Marc Illa i magistralment acompanyada per la resta de la banda. Es pot apreciar la marcada influència del millor rock simfònic clàssic seguint la tradició de grups com Genesis amb una gran exhibició de les diferents capes d’orgue i guitarres, compassos irregulars i amb una estructura musical narrativa impecable.
El disc continua amb ‘Spyglass’, tema amb aires bucòlics on les melodies vocals transcorren de forma natural fins que el tema sobtadament es torna misteriós i comença a anar per territoris més complexos, com si l’estructura narrativa hagués fet un gir inesperat i es dirigís cap a la tragèdia, tot i que en realitat ens condueix cap a camins en direcció Canterbury acompanyats d’uns deliciosos solos evocadors del sintetitzador Mini-Moog. El següent tema, ‘Tangent’ comença amb un imponent joc de guitarres que ens recorda als millors Wishbone Ash, els quals es suma l’orgue conformant una base sòlida on s’exposa tot el tema, destacant la feina tant d’Alejandro Martínez com de Xavier Martínez a les guitarres. Durant la part central es pot constatar una vegada més el bon gust per les melodies treballades aixoplugades per una base harmònica construïda amb els fonaments del bon gust.
‘Dramatis Personae’ entra com a preludi evocador de la part melancòlica d’Escandinàvia amb unes aterridores i estremidores flautes ‘mellotròniques’ que dibuixen una melodia nostàlgica amb el reflex d’un present devastador, el drama previ o, potser la seva conseqüència, de la peça ‘Accolade’, una suite de 20 minuts de durada, la joia de la corona. El disc conclou d’una manera majestuosa i brillant amb una composició que aglutina amb bon gust totes les seves influències sense renunciar a una veu pròpia. Seccions cantades, que serveixen de fil conductor, combinades amb parts instrumentals complexes, majestuoses, a vegades reflexives, on sàviament es combina la melancolia, la ràbia i l’esperança amb un constant joc de contrastos sonors. En definitiva, una composició final que ens deixa a tots bocabadats i amb ganes de tornar a escoltar el disc.
Aquest treball ha suposat una de les grans sorpreses positives de l’any passat, situant-se com a un dels millors discos de rock simfònic de 2023. Només espero no haver d’esperar uns altres vuit anys per la pròxima entrega discogràfica d’aquest magnífic grup, així que…LLARGA VIDA A REGNA!
Redactor : Carles Pinós