Des de Barcelona Saturna ens ofereix el seu nou treball: “The Reset”. I el primer que hem de dir és que el salt qualitatiu a la producció, respecte gravacions anteriors, ha estat notable, tant a nivell conceptual com tècnic. Sense perdre la perspectiva del seu estil, han refinat la cruesa que proporcionaven per aconseguir un so impecable.
Cosa que si el gust dels músics acompanya, sempre és sinònim de qualitat superior. I aquí Alexandre Sánchez (guitarra i cors), Rod Tirado (baix), Enric Verdaguer (bateria) i James Vieco (veus i guitarres), conjuntament amb el convidat Toni del Amo (teclats), demostren que en tenen.
De forma potent arrenca “Your whimsical selfishness. A les contundents guitarres i la sòlida veu, el teclat emulant un orgue hammond que s’incorpora a la tornada li ofereix un toc rítmic fantàstic. I l’interludi al més pur estil Black Sabbath li escau com un guant. I, a sobre, introdueixen una preciosa coda amb guitarres acústiques que li confereixen un ambient bucòlic. Immillorable manera de fer una obertura.
“The never ending star”, compta amb una introducció a guitarra i teclat que recorda als millors Blue Oyster Cult, més encara al incloure una primera estrofa quasi acústica. El tema està excel·lentment executat i especialment ben harmonitzat tot el treball de guitarres. I tornem a tenir una coda, però aquest cop elèctrica; subtil on les guitarres elaboren unes boniques i destacables melodies que es van fonent amb la banda.
De la manera que està executada no t’esperes que el següent tall porti com a títol “Smile”. I si no sabeu que són Saturna, segur que mireu la portada per saber que li ha passat a Ozzy Osbourne que de cop i volta canta bé, perquè estan tots els elements de la influència de referència en aquest treball: riffs contundents, ritmes densos, un mur rítmic i unes veus enèrgiques. D’acord que no és res de nou, ni ells pretenen que ho sigui ja que es declaren retro hard rockers. Però és que no cal “innovar” quan el que fas bo.
Molt encertat és presentar un tema acústic con “December Lust” a aquestes alçades del long play. Intel·ligent decisió productiva, a més de ser un tema ben construït i amb força elegància. Els cors finals et porten a un clímax que acaba abrupta i, potser, precipitadament.
“Into the Sun” és un tema del rock més clàssic dels anys setanta, amb el seu joc de velocitats i les seves guitarres amb molt de ritme. El seu interludi crea una dinàmica la mar de efectiva per tornar paulatinament a la seva energia embrionària.
La combinació de l’ostinato de les guitarres amb uns acords més oberts és la característica principal de “A Few Words to Say”, juntament amb el seu ritme ternari que la fan d’amena escolta. I amb ambients suaus inicia “The Sing”, on es permet apreciar les individualitats musicals de tots els membres de la banda de manera més nítida; i especialment destacable són els solos de guitarra finals.
La composició més llarga de l’àlbum és “Made of Stone”, on a modus de balada rock súper classicista es desenvolupen les diverses idees, amanides amb atractives guitarres i figures rítmiques fermes. Si no sou molt amants d’aquest estil possiblement la trobareu una mica extensa, però dintre dels cànons té la seva mesura correcte.
I lògicament després de la balada mai es fan presoners, així que tenim a “On Fire”. El típic tema de hard-rock amb influències blues que queda suavitzat pels dos quilos de cors i els teclats que li treuen l’empenta agressiva que podia mostrar, deixant-la una mica a mig camí. Però per gustos els colors.
“A Way to Reset” continua explorant, de forma més pausada, els mateixos mètodes que el tema anterior amb tots els estàndards del gènere que perllonguen de forma enèrgica per concloure aquest treball.
Magnífic àlbum, un cop més, de Saturna. Cert que tenen una línia compositiva i uns gustos ben definits i clars, però no per això són criticables perquè han creat potser el millor que podem escoltar d’ells fins la data. I de ben segur que continuaran superant-se.
Redactor : David Sàez