Sergio del Boccio, una de les veus més prometedores que va sorgir del popular programa “La Voz”, es prepara per deslumbrar el públic de Barcelona com a part del cicle de música Tótum Revolútum. Amb el seu talent vocal i carisma a l’escenari, Sergio ha conquistat el cor de les audiències a tot el país. En aquesta entrevista exclusiva, ens submergim en el seu món musical i descobrim més sobre la seva experiència vital.
Sergio, la teva participació a “La Voz” va ser un moment destacat a la teva carrera. Com descriuries l’experiència i en quina mesura va influir en el teu desenvolupament artístic?
Primer de tot gràcies per la introducció (riures), de sobte no se si estàs parlant de mi.
Doncs La Voz per mi va ser una experiència preciosa, no se si intentant descrivir-la estaria reduint lo que va ser a nivel vivencial però crec que en general va representar per mi una finestra per mostrar el meu art al món i tenir el supor adeqüat per fer-ho de la manera mes precisa, això sobre tot gràcies a Laura (Pausini).
En el món de la música, és important mantenir l’autenticitat. Com et mantens fidel al teu estil musical únic mentre aprofites a l’hora la teva presencia en un programa tan popular?
Personalment, valoro molt l’autenticitat tant a la música com a la vida mateixa i crec que en el meu cas no son coses “separades” sinó mes aviat complementàries. Potser per això no ha estat un obstacle en el meu pas pel programa, simplement la meva proposta era lo natural (per dir-ho d’alguna manera) per mi, i crec que de l’altra banda hagués estat mes estrany fer qualsevol altra cosa que no estigues en linea amb el que soc i per tant amb el meu estil. No se’m dona gaire bé ser una cosa que no soc.
Parlem de les teves influències musicals. Qui han estat els teus referents al llarg de la teva carrera i com han influït en la teva música?
Diria que la primera i contant referència a la meva vida ha estat sense cap mena de dubtes la Lady Gaga. Va arribar a la meva vida en un túning perfecte i es una artista amb qui he crescut, suposo que això també fa molt. Tanmateix, amb el temps m’he adonat també de l’eclecticisme darrera el meu bagatge musical. Hi ha molt de pop/rock anglosaxó (Queen, Beatles, Madonna, Elton John…) donat pels meus pares, música folklòrica veneçolana (moro per les tonades de Simon Díaz) i després aquelles coses que responen amb mi durant èpoques i que es can quedar, com el Bowie a qui estimo moltíssim musical i filosoficament. Finalment, he d’agrair molt tambe al món del jazz, que tot i que formalment em va arribar de manera més acadèmica m’ha donat una quantitat d’eines i colors que em fan un millor músic.
En la teva opinió, quin és el paper de la música i les teves lletres en la societat actual i quin missatge esperes transmetre amb la teva música?
Sempre he pensat que la idea darrera fer música es fer sentir. Res més. Crec que moltes vegades vivim en un pèndol que acaba bastant seguit en l’extrem de l’entumiment i la fredor, especialment amb nosaltres mateixos. Llavors a través de reflexions que generalment neixen de la meva experiència o simple curiositat m’agrada donar això a qui ve als meus concerts. Crec que mola quan la gent sent amb tu o com a mínim s’apropa al teu sentiment com a punt de partida.
La teva posada en escena, sempre és molt acurada. Què ens pots avançar sobre la teva actuació en el cicle Tótum Revolútum?
(riures) no m’agraden els spoilers aixi que no en faré, pero puc dir que representarà molt bé el concepte de la nostra proposta.
Com a artista en constant evolució, què podem esperar de tu en el futur en termes de nous projectes o col·laboracions?
Podeu esperar molt de sentiment, autencitat (això sempre) i evidentment la porció adequada de drama. Em considero una persona bastant constant i perseverant, així que ja m’encarregaré de compartir cadascuna de les meves idees amb qui vulgui rebre-les.