Steve Reich fa noranta anys el dissabte 3 d’octubre. Hi ha concert d’aniversari al Carnegie Hall i uns quants dies dedicats a la Philharmonie de París, i «Music For 18 Musicians» es toca aquests dies a Nova York, Toronto, Londres, Glasgow i Singapur.
Aquell disc va sortir per ECM el 1978 i el concert de presentació no es va fer en una sala de música contemporània sinó al Bottom Line, un club de rock de Nova York. El segell ho dona per la prova que una composició nova podia arribar a un públic de fora dels circuits especialitzats.
Reich havia estudiat amb Luciano Berio, havia tocat a l’estrena d’«In C» de Terry Riley a San Francisco el 1964 i havia fet servir bucles de cinta i desplaçaments de fase a «It’s Gonna Rain», del 1965. Després van venir els tambors de Ghana i el gamelan indonesi. De bateria de jazz n’havia tocat de jove, i citava Coltrane i Miles Davis com la música que estimava.
El segon disc a ECM el va produir Manfred Eicher a Nova York i a Ludwigsburg el febrer i el març del 1980, i hi va recuperar «Violin Phase», del 1967, amb Shem Guibbory. «Tehillim», gravat a Ludwigsburg el setembre i l’octubre del 1981, venia de la seva recerca sobre la cantil·lació hebrea.
Stephen Sondheim, de qui Reich va arranjar «Finishing The Hat», en va deixar escrit: «Alguns compositors sorprenentment originals són meravelles aïllades. Però els importants fan ombra llarga.»
Text d’Enric Vilaplana