Steven Wilson va anunciar l’11 de setembre el seu novè disc en solitari, «Requiem for a Village», que surt el 6 de novembre per Fiction Records. El mateix dia en va publicar el tema titular i el primer vídeo de The Village Hall Sessions, una sèrie de directes d’estudi de la qual, de moment, només s’ha publicat aquest tall, tocat en trio.
Es va rodar a l’estudi Sensible Music, amb Wilson a la veu, les guitarres, els sintetitzadors i el piano, Randy McStine a les guitarres i les segones veus i Russell Holzman a la bateria i la percussió. El va enregistrar Shelby Logan Warne i el va dirigir Miles Skarin.
El disc són dotze talls i cinquanta-quatre minuts: «Swirl in a Lark’s Eye», «Requiem for a Village», «The Same River Twice», «Now Departing», «Hiraeth», «On Chapel Slope», «Murmuration», «Cursus Fingerprint», «A Basket of Bees», «Great Green Map», «Wheel» i «The Old God Is Buried».
La narració que els lliga la va escriure Andy Partridge, d’XTC, que també signa part de les lletres, i la llegeix l’actor David Tennant; hi canta també Katherine Priddy. Sortirà en CD, Blu-ray, doble vinil negre i de color sang de bou, i en una capsa amb dos CD i el Blu-ray dins d’un llibre de tapa dura de noranta-sis pàgines.
Wilson explica que ha defugit la intel·ligència artificial i la correcció d’estudi, que ha tirat d’instruments acústics i de sintetitzadors analògics «amb tota la seva imprevisibilitat», i que ha deixat instruments desafinats a propòsit. Hi toca ell mateix el violí, l’oboè i la bateria, que no domina. «Volia tornar a una mena de música on se sentin les empremtes metafòriques», hi diu, i afegeix que volia insistir en els gestos humans i en els defectes en comptes de fabricar-ho amb programari.
La nota del segell situa el disc en un racó fora del mapa de les illes Britàniques, un poble sense modernitat amb les pintures de Stanley Spencer a la galeria d’art local, els contes de M. R. James i d’Algernon Blackwood a la biblioteca i els fills de les pedres jugant a la plaça del mercat. L’anunci ve amb requiemforavillage.com, una web de consell parroquial amb disseny dels anys noranta: taulell d’anuncis, recollida d’escombraries, obres al carrer, formulari per llogar la sala i la fitxa d’una xerrada del 1999 sobre fenòmens de veu electrònica. El festival de tardor del poble hi consta el 6 de novembre.
El títol coincideix amb el d’una pel·lícula britànica del 1975 dirigida per David Gladwell, rodada en pobles de Suffolk amb veïns de Witnesham i de Metfield, en què un home gran recorda el passat rural del seu poble entre plans llargs del camp anglès i seqüències de morts sortint de les tombes. La nota de premsa no l’esmenta.
El disc arriba després de «The Overview» (2025) i continua una carrera en solitari que va començar amb «Insurgentes» (2008) i ha passat per «Grace for Drowning» (2011), «The Raven That Refused to Sing» (2013), «Hand. Cannot. Erase.» (2015), «To the Bone» (2017), «The Future Bites» (2021) i «The Harmony Codex» (2023).
Abans no surti, Wilson té dues cites: el 22 de setembre punxa discos a The Social de Londres, en una sessió titulada «Songs from the Village» a benefici de l’entitat Here 2 Belong, i el 28 i el 29 d’octubre toca dues vegades al Royal Albert Hall amb la Parallax Orchestra i cor, que hi estrenen uns arranjaments de «The Overview» fets per a l’ocasió per Simon Dobson. Són les seves úniques dates en directe del 2026 i cap no és a l’Estat.
Text de Guillem Cardós