Suffocation + Sanguisugabogg + Enterprise Earth + Organectomy

By /

Suffocation + Sanguisugabogg + Enterprise Earth + Organectomy

31/01/2024 (Barcelona)

Organitza : Madnes Live

Sala : Salamandra

Redactor : Oscar Saro (Sudando Rock)

Fotografía: Jordi Amela (@amela_photo_concert)

Descens a un infern de metall on Satanàs només sap cantar en gutural

En una tarda freda d’hivern, entre setmana, triem dedicar les darreres hores que li queden al mes de gener a ser espectadors d’una remorosa nit de Death Metal. Sabíem del cert que el pla ens obligava a descendir a uns inferns de metall, on la música es mesura en tones, on el públic es mou en cercles diabòlics i on Satanàs només sap cantar en gutural. Per aquesta raó, es va fer fa més desconcertant que mai que les portes de l’avern, en aquesta ocasió traslladat a la Sala Salamandra de l’Hospitalet, s’obrissin a les sis de la tarda i encara amb llum del dia.

L’hora d’inici s’explica per la tendència actual d’organitzar aquestes gires metàl·liques en paquets de tres o quatre grups i, d’aquesta manera, aconseguir oferir un pla més atractiu i amb major capacitat de convocatòria. Estratègia que cal començar a temps per que hi càpiguen tots els grups i les sales puguin fer-nos fora aviat i convertir-se en sales de ball.

Els promotors Madness Live, potser els impulsors metal·lúrgics més grans de la península, autèntics especialistes en aquestes entregues per paquets, en aquesta ocasió ens portaven un farcell de quatre grups de metall extrem que van ocupar l’escenari en el següent ordre:

  • Organectomy
  • Enterprise Earth
  • Sanguisugabogg
  • Suffocation

Abans de repassar l’actuació de cada grup, a mode de resum general redactat des d’una visió particular, us expliquem…

…que tots quatre grups tenen una proposta musical dissenyada sobretot per ser consumir-da en directes brutals, com el que vam viure aquesta nit. Una música que difícilment ens veiem escoltant-la amb moltíssima dedicació des de la cadira de casa. Una atmosfera de soroll que, per si sola no té gaire atractiu musical ni li trobem molts matisos on perdre’ns, però que si t’hi endinses en un context d’un directe demolidor, l’acompanyes de totes les accions i reaccions d’un públic entregat, l’escenifiques amb la fosca presència dels músics dalt de l’escenari i amb tots els seus improperis i comentaris, li poses al fons i ben gran el logo de metall extrem de la banda i, sobretot, si deixes que t’absorbeixi i t’entri a través de la pell, acaba sent tota una experiència de rock en directe.

… que la frase més bramada de la nit va ser Circle pit!! per empènyer al respectable a formar ininterrompudament aquest cercles diabòlics que encenen la platea. Danses de les que no vam arribar a formar-ne part directament, però que si vam viure en primera fila, amb impactes directes i somriure a la boca.

… que menys el cap de cartell, els tres grups primers van ocupar només la meitat de l’escenari, donat que l’altra meitat estava ocupada pels bafles i la bateria de Suffocation. Si a aquest espai disponible pels teloners, li restem el que ocupava la seva bateria secundaria (la mateixa per totes tres bandes), l’espai real que li quedava als músics era prou reduït. Per aquesta raó, no vam veure en tota la nit que cap d’ells que es mogués ni saltés gaire. Els únics que es van agitar una mica i van interaccionar amb el públic van ser els cantants.

… que veient el logos de les bandes de metall extrem projectats al fons de l’escenari, ens adonem que es mereixen una tesi a banda, en la que no hi entrarem ara mateix, limitant-nos a compartir els quatre logos y convidant-vos a endevinar quin és el de cada grup.

… i que, en definitiva, donem per ben invertit el descens a l’infern, perquè n’hem pogut sortir sans i estalvis, i perquè l’experiència ha estat enriquidora en molts aspectes. Com gairebé sempre ens passa quan veiem suar rock en directe.

ORGANECTOMY

Vinguts des de Christchurch City (Nova Zelanda), Organectomy van ser els primers en ocupar l’escenari i ho van fer sense gaires presentacions. Malgrat això, van trigar tres cançons en encendre el públic i començar a veure les primeres danses.

Banda de Slamming Death Metal, creada al 2010, que es presentava sense el seu segon guitarra, Matthew Bolch, que no havia pogut unir-se a la gira, segons en explicaven posteriorment en la zona de merchandising.

Dal de l’escenari els altres quatre músics:

  • Levi Sheehan: Bateria
  • Sam MCRobert: Guitarra
  • Alex Paul: Veu
  • Tyler Jordan: Baix

Organectomy ha editat fins ara tres treballs, sen el més recent fins ara “Nail Below Nail”  publicat el 2022. Fa just uns dies han publicat el seu darrer senzill “Tracheal Hanging”, que ja van tocar en directe.

Aquest va ser el seu setlist en directe:

  • Terror Form
  • Unending regrowth
  • Concrete
  • Nail Below Nail
  • The Third Mutation
  • Tracheal Hanging
  • Intracranial Incubation

Per explicar la seva proposta musical, compartirem els seus propis i clarificadors comentaris en la seva web: “Organectomy incorpora aspectes de Old School Death Metal, Melodic Death Metal, Brutal Death Metal, Atmospheric Death Metal, Technical Death Metal i Slam en una amalgama retorçada de brutalitat pura i repugnant.”

Vist per nosaltres: riffs molt pesats y repetitius, cap solo de guitarra (potser per la baixa d’un d’ells), el cantant tota l’estona gutural i potser el més expressiu de tota la nit, amb postures i cares divertides, bateria amb la interpretació més interessant del grup… i, en general, una proposta musical bastant elemental, i per donar-los tota la raó, retorçada i repugnant.

ENTERPRISE EARTH

Enterprise Eart, originaris de Spokane, Washington (USA), tenien el segon torn de la nit.

Banda de Deathcore, nascuda al 2014, formada per quatre components:

  • Gabe Mangold: Guitarra
  • Brandon Zackey: Bateria
  • Travis Worland: Veu
  • Dakota Johnson: Baix

Expliquen que el nom de la banda va ser una idea del seu primer vocalista, que es va inspirar en la seva investigació sobre els Illuminati i les teories de la conspiració

Actualment tenen quatre àlbums d’estudi i just el 2 de frebrer (abans del concert i d’escriure aquesta crònica), publicaran el seu cinquè treball: “Death: An Anthology” , del que ens van tocar varis temes en directe.

El seu setlist va ser el següent:

  • Psalm of Agony
  • Scars of the Past
  • Reanimate // Disintegrate
  • Death Magick
  • A World Without…
  • They Have No Honor
  • You Couldn’t Save Me

Amb els Enterprise Earth arriba el moment de la nit on sentim una proposta musical una mica diferent, amb petites pinzellades més melòdiques dins de la brutalitat. Sentim més solos de guitarra i la veu, gutural quasi en tot moment, l’aconseguim sentir més neta en dos moments més suaus i tranquils. Els únics moments de treva de tota la nit.

En mans d’un tatuadíssim Mangold potser la guitarra més interessant de tots quatre grups, amb riffs diferents. Ell mateix feia segones veu més netes.

En alguns moments ens va semblar sentir una segona guitarra pre-grabada.

Worland va demanar un Circle pit només començar i en algun moment va arribar a demanar-ho d’aquesta manera: “Make an european fucking circle pit!”. Paraula de yanki.

SANGUISUGABOGG

Des de Columbus, Ohio (USA), Sanguisugabogg va ser el tercer grup en posar foc a l’infern.

Banda de Death Metal creada el 2019, la més jove dels quatre, i formada per:

  • Devin Swank: Veu
  • Cody Davidson: Bateria
  • Ced Davis: Baix/Guitarra
  • Drew Arnold: Guitarra/Baix

Llegim que el nom de la banda és una combinació de “sanguisuga” (paraula llatina per sangonera) i “bog” (argot anglès britànic per a lavabo).

Sanguisugabogg tenen dos treballs d’estudi, el més recent dels quals editat al 2023, “Homicidal Ecstasy”. De tots dos llargs van fer una selecció per la seva actuació:

  • Black Market Vasectomy
  • Face Ripped Off
  • Pissed
  • A Lesson in Savagery
  • Mortal Admonishment
  • Necrosexual Deviant
  • Dragged By a Truck
  • Dead as Shit

Amb ells tornem a la música pesada i cavernosa, amb moments que s’acosten al groove. Absència de solos de guitarra, malgrat en algun moment hi havia dues guitarres en directe i cap baix. Veu totalment gutural, a estones estrident. Un death metal de ritmes mitjans amb poca profunditat.

En un intent de posar humor sobre una música bastant fosca, Swank anava cridant consignes edificants en espanyol. “Me gusta la cocaïna y la marihuana”, “me gustan las tetas” o “estoy loco”.

Moments més bojos del públic, amb circle pits des del minut zero, amb gent enlaire i traslladada per sobre dels caps i amb alguns espontanis que van pujar a l’escenari. Un d’ells es va llançar a un públic poc segur i vas estar a un pam d’estampar-se en el terra de Salamandra.

SUFFOCATION

I els últims en ocupar l’escenari van ser els esperats Suffocation, arribats des de New York (USA)

Llegendes de l’escena New York Death Metal (NYDM), nascuts al 1989. Única de les quatre bandes amb origen en el segle passat i en un context totalment diferent.

Amb canvis diversos al llarg del temps, potser la baixa més sonada de la banda ha estat la del seu emblemàtic cantant Frank Mullen.

Sobre l’escenari els components actuals:

  • Derek Boyer: Baix
  • Terrance Hobbs: Guitarra
  • Ricky Myers: Veu
  • Eric Morotti: Bateria
  • Charles Errigo: Guitarra

Entre els que destaquem a Terrance Hobbs com a únic membre original de la banda.

Suffocation ha editat fa poc el seu novè llarga durada, “Hymns from the Apocrypha” (2023), amb Ricky Myers per primer cop a les veus. Amb varis temes d’aquest nou treball dins del setlist:

  • Seraphim Enslavement
  • Cataclysmic Purification
  • Breeding the Spawn
  • Dim Veil of Obscurity
  • Pierced From Within
  • Funeral Inception (amb participació de Travis Worland d’ Enterprise Earth).
  • Perpetual Deception
  • Effigy of the Forgotten
  • Catatonia
  • Hymns From the Apocrypha
  • Liege of Inveracity (amb participació de Devin Swank de Sanguisugabogg)
  • Infecting the Crypts

Encore:

  • Clarity Through Deprivation

Llegim en una entrevista recent a Hobbs: “Tocar música agressiva és a la nostra sang. Ser una banda en directe amb enregistraments reals que tornen a les arrels de ser una banda real, no una representació digital de coses sobreeditades en la indústria musical actual, aclaparada, demostra qui som”.

Movent-se en un escenari més ampli, un cop retirada la segona bateria i sense cap peu de micro, la banda va desplegar el concert més llarg de la nit. Guitarres amb riffs pesats marca de la casa, però alternant-se per alguns moments de solos que sonaven més al heavy clàssic. Bateria atronadora, amb doble bombo i un baixista amb l’instrument als genolls i una tècnica de dits excel·lent. Veu totalment gutural, amb el micròfon arran de boca tota l’estona.

Destacar que, en mig de la brutalitat dels seus temes, Suffocation tenen moments de micro-pausa, amb un silenci total de mig segon. Tècnica que demostra l’absoluta sincronització en l’execució de tots els instruments.

Entre el públic, molta samarreta de la banda i ganes d’acabar de cremar la nit.

Scroll to Top